Martí Genís i Aguilar (Vic, Osona, 1847-1932) va ser escriptor i farmacèutic.

Als vint-i-dos anys escriu la seva primera novel·la, Julita (1874), que és també la seva obra més significativa, considerada una de les novel·les romàntiques més rellevants en llengua catalana, i una obra singular en el conjunt de la novel·lística de la seva època. Fins a la primeria del segle XX publica amb força assiduïtat i entre les diverses obres destaquen títols com Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878), L'Espalmada (1889), La reineta del Cadí (1892); i els volums Novel·les (1882) i Novel·les vigatanes (1904). Col·labora en els periòdics i revistes La Renaixensa, La Ilustració Catalana, La Veu de Catalunya, i els vigatans La Veu de Montserrat i La Gazeta Vigatana. Al mateix temps participa en diverses edicions dels Jocs Florals de Barcelona, i obté nombrosos èxits tant amb les seves poesies, de marcat caràcter jocfloralesc, com amb la seva prosa. La seva obra poètica apareix parcialment recollida en els volums Poesies (1916), Guspires de ma llar (1919), i a l'antologia col·lectiva La garba muntanyesa (1879).

Al llarg de la seva vida es manté molt actiu en els ambients culturals de Vic. Participa en la fundació de l'Esbart de Vic (1867), és membre del Círcol literari i a partir de 1878 alterna el treball a la farmàcia i la seva trajectòria com a escriptor, amb una càtedra de Fisiologia i Història natural a l'institut d'aquesta ciutat.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Retrat de portada extret de M. Genís: Novel·les vigatanes. Barcelona: Ilustració Catalana, 1904. Fotografies de la biografia extretes de l'estudi de Maria-Mercè Miró: La prosa narrativa de Martí Genís i Aguilar (1978).