MALENTÈS


Enllà lluny,
omplint de carícies
el buit,
una parella entre-
     llaçada d'amants.
 
Quan m'acoste hi veig
     sola-
          ment
que d'un arbre ratat
          penja
          u     p
          n     a
          a     p
                 e
                 r
                 e
                 r
                 a
     
I plore
     —supose—
pel meu ridícul
     malentès.

(Del llibre Remor alè. València: Tres i Quatre, 1993)