L'Home del Capell de Palla sap que només existeix en els somnis dels altres, i cada nit espera que algú el somnie, damunt de la seua bicicleta de ferro. El seu aspecte pot ser el d'un home al voltant dels vint-i-cinc anys, encara que ningú no sabria calcular quina garbera en duu, vivint de somni en somni.

Té la pell color de fulla seca, i uns ulls castanys que les amples ales del capell no deixen veure amb comoditat, però que, de qualsevol manera, transmeten la serenor dels bancals en guaret. Són els ulls d'una persona humil, que se sent a gust amb la vida perquè sap que només pot habitar somnis plàcids. Vesteix amb pantalons curts, perquè cal dir que l'Home del Capell de Palla sempre viu en estiu. El seu capell d'ales amples, amplíssimes, fa un fru-fru aspre quan el vent el toca. I els que més s'hi han fixat asseguren que, igual que alguns enganxen una orquídia al trau de la camisa, l'Home del Capell de Palla duu una ploma blanca, com la dels escriptors del passat, que s'estova amb el pedaleig com si fos un núvol petit.

Sap, també, l'Home del Capell de Palla, que només pot viure en les persones que creuen en la modèstia, en els sentiments tal com ragen, en aquells a qui els agrada mirar les coses sense màscares, i per això saben també valorar-les en la seua justa mesura. Sempre espera la nit. No sap si viurà només un instant, el que dura la visió fugaç d'algú que el veu passar a cavall de la bicicleta; o si viurà tota la nit en la ficció d'algú que dorm. Certa persona beneïda que arribarà a conèixer-li, fins i tot, la línia lleugera dels llavis. Que parla poc, que és un amant del silenci. I que allò que més li agrada fer és mirar al seu voltant i sentir-se el fru-fru del capell.




(Del llibre L'Home del Capell de Palla. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2017)