Joan Francesc Dalmau (Miralcamp, 1968). Narrador, poeta i dramaturg.

Els seus inicis artístics van lligats al món de la cançó. De ben petit mostra una clara inclinació cap a activitats artístiques. Poesia i cançó són dues fórmules que li permeten de trobar reflectides les seves idees i vivències en una forma d'art directa i assequible. De seguida s'adona que són també el mitjà ideal per satisfer la seva necessitat d'expressar-se.

Conrea diversos gèneres literaris. En narrativa ha publicat el llibre de contes Transficció (1988),  Per darrere i a les fosques (2001), contes d'humor irreverent; una novel·la policíaca amb rerefons existencialista Ni viu ni mort (Premi Mn. Romà Comamala 2003), La pell dels altres (Premi Ramon Roca Boncompte 2006), La mort d'Abel Moustaki (Premi de narrativa ciutat de Carlet 2021), El mirall de Kalanos (Premi de narrativa Vila de Puçol 2024), així com relats diversos en llibres miscel·lanis i contes infantils. En teatre, el 2011 pública El retrovisor  (Premi de teatre La Carrova del 2009). En poesia, l'any 2000 obté el premi Les Talúries amb el poemari Només respiren, i el 2016 apareix el seu segon poemari, La malícia dels mots. Ha compost lletra i música de dos treballs discogràfics, així com de la música del documental Pedres plenes de vida de Jordi Giribet. S'ha format també en l'escriptura de guions.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Fotografia: Arxiu personal de l'autor.