"Ara faig l'operació inversa. A un físic que m'atrau li afegeixo de seguida una tirallonga de defectes. Com més bona està, més pèrfida me la imagino. Si amb aquest estratagema no en tinc prou per treure-me-la del cap, em poso a pensar com seria la nostra vida plegats. Només d'imaginar-me la bronquina que em cauria quan entrés a casa i veiés aquell desordre, ja em marxen els fogots. Aquell misteri que abans era tan engrescador, ara actua com un poderós repel·lent. Això de no saber qui s'amaga darrere d'una cara és una intriga massa perillosa. No estic per sorpreses. Vull les cartes cap per amunt de bon començament.

Avui per res del món voldria seduir una dona. (Ho he mirat al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: seduir v. tr. Induir, arrossegar, (algú) a alguna cosa amb abelliments...) Deixo aquesta tasca als publicistes. Em vull mostrar com sóc, sense abellir res, a la brava. Vull obrir el cor completament i cridar-li "Això és el que hi ha!". Sabeu d'una actitud més honesta? No, per Déu. La veritat davant de tot. Estalviem-nos el perboc de descobrir-nos a deshora.

Un encontre arranjat és la manera més civilitzada d'aparellar-se, la més lògica. No has de perdre el temps amb ritus estúpids i a la vegada no et cal comportar com un animal en zel. Hi ha uns paràmetres pactats d'antuvi. L'alcavota informa ambdues parts, dóna referències de l'altre, minimitza el risc. Hi ha poc marge per a la sorpresa. Els dos saben a què s'hi va, sense subterfugis, sense propòsits purament sexuals i sense esperances de trobar un amor de pel·lícula. S'hi va a la cerca de quelcom real, abastable. (No m'he atrevit a dir sostenible)"