1

Roselles roges
el camp d'Europa inunden:
l'opi de l'odi.

(Del llibre Poemari de Bòsnia. Barcelona: Proa, 1995, p. 13)

* * *

5

Gemecs perplexos:
la pau sacrificada
a un déu salvatge.

(Del llibre Poemari de Bòsnia. Barcelona: Proa, 1995, p. 17)

* * *

6

Afrós paisatge:
en la terra esventrada
fems d'esclavatge.

(Del llibre Poemari de Bòsnia. Barcelona: Proa, 1995, p. 18)

* * *

9

Els mals pagesos
la seva terra esgoten:
quan creixin herbes,
tots ells duran l'estigma
d'haver segat promeses.

(Del llibre Poemari de Bòsnia. Barcelona: Proa, 1995, p. 21)

* * *

12

Penyora inèdita:
haver de menjar sopes
perduts els braços.

(Del llibre Poemari de Bòsnia. Barcelona: Proa, 1995, p. 24)

* * *

33

T'estreny la gola
la por forassenyada
al mateix monstre
que antany t'emmalaltia:
no et queden moratòries.

(Del llibre Poemari de Bòsnia. Barcelona: Proa, 1995, p. 45)

* * *

41

Llavors de guerra
queden al camp sembrades:
massa venjança.

(Del llibre Poemari de Bòsnia. Barcelona: Proa, 1995, p. 53)

* * *

46

Sóc un dels homes
que més et vol unida:
em dol, Europa,
que et mostris tan covarda,
que siguis tan mesquina.

(Del llibre Poemari de Bòsnia. Barcelona: Proa, 1995, p. 58)