"A popa, Amrith, acompanyat de son pare, va veure com la ciutat s'allunyava lentament i es perdia entre les boires matinals. Quan va ser ja un tros lluny, va córrer cap a la proa i va dirigir la vista vers l'horitzó, vers aquell horitzó blau, on s'ajuntaven el cel i la terra, i que semblava cridar-lo, convidant-lo a l'aventura. I quan es va sentir ja sadollat de la blavor del cel i del mar, i es va haver cansat d'anar d'una banda a l'altra de la nau, seguint amb atenció totes les operacions dels mariners, es va asseure, ell també, en un racó i començà a acariciar lentament l'anell, que hores abans, li havia donat son pare. Se'l va mirar bé, ara, a plena llum del dia. Ell l'havia vist sempre al dit de son pare, però mai no l'havia pogut observar tant de prop. Era una pedra tenia forma d'escarabat, i a la part de la panxa, que era plana, duia gravat un dibuix, un home lluitant amb un lleó. Damunt del cap del lleó es veia una estrella de sis puntes, i a sota els peus dels lluitadors un camp gravat, figurant la terra. Era un segell antiquíssim, d'origen egipci, que havia comprat un dels avantpassats de la família, quan encara vivien a Tir, i era, sobretot, la cosa més important que posseïa el pare d'Amrith com a comerciant. Amrith va estrènyer amb força l'anell dins la mà i es va prometre de bell nou que el guardaria com al més gran tresor i que demostraria a son pare que ell sabia ser el responsable com tot un home."

(Del llibre L'escarabat verd. Barcelona: La Galera, 1977, p. 17-18)