PERSONATGES

MARC, quaranta;
JOANA, trenta-vuit;
JAUME, quaranta-vuit;
MARTA, trenta-cinc.

ESPAI
Interiors essencialitzats en totes les escenes, excepte en l'epíleg, en què la Toscana ha d'estar representada amb el màxim de detalls i en tot el seu esplendor.

TEMPS
Primera dècada del segle XXI.

ESCENA I

Habitació. MARC i JOANA asseguts al llit. Somrients. Es desvesteixen a poc a poc. Es fan petons i carícies mentre parlen.

MARC: Tinc mal de cap.
JOANA: T'has pres una pastilla?
MARC: Sí.
JOANA: Què et passa?
MARC: Res... Com sempre. (Somriu.) Bé, pitjor. Vull dir... (Pausa.) Ja ho saps.
JOANA: Què?
MARC: És igual, m'estimo més no parlar-ne.
JOANA: Així ho arreglaràs?
MARC: Què?
JOANA: El problema que tens.
MARC: Et sembla que tinc un problema?
JOANA: No ho sé, digue-m'ho tu.
MARC: Jo no tinc cap problema.
JOANA: No estàs bé. Quant de temps portes així?
MARC: No ho sé, digue-m'ho tu.
JOANA: Vols que t'ho digui?
MARC: No ho sé, si vull que m'ho diguis. No ho sé.
JOANA: Portes temps així. Massa temps. I jo no t'ho solucionaré.
MARC: No.
JOANA: No. Però...
MARC: Però què...?
JOANA: Com a mínim...
MARC: Què...?
JOANA: Uns dies, tu i jo sols... Com abans.
MARC: Què vols dir?
JOANA: «No trobaré un moment de felicitat com aquest en tota la meva vida». Quan i on m'ho vas dir?
MARC: Fa temps. Amb tu. (Pausa.) A la Toscana.
JOANA: Té. (Li dóna un sobre.) Pel nostre aniversari. Obre.
MARC: Què és?
JOANA: Mira-ho.
MARC: Un viatge a la Toscana. Deu dies. Tu i jo sols.
JOANA: T'agrada?
MARC: Com abans.
JOANA: Sí. Perquè abans i ara... no és tan diferent, malgrat els problemes. De fet, sempre n'hi ha hagut. Abans, ara... tampoc no és tan diferent.
MARC: No.
JOANA: No.
MARC: Però... (Mira les targetes que ha tret del sobre, el prospecte de l'hotel, propaganda de la Toscana.) Això és veritat? O...? És veritat?
JOANA: Et fa il·lusió?
MARC: I a tu?
JOANA: Et fa il·lusió o no?
MARC: Il·lusió?
JOANA: Sí.
MARC: Tu ets la meva il·lusió.
JOANA: No... No...
MARC: Tu i jo sols... Com al principi...
JOANA: Com al principi...
MARC: És un bon regal. Jo no te n'he fet cap.
JOANA: El sopar.
MARC: Això no compta. Te'n mereixes un de millor. (Sona un telèfon mòbil.) No... No! És el teu telèfon!
JOANA: Espera... (Agafa el mòbil. Mira la pantalleta. No sembla reconèixer el número. Respon.) Sí? (Fa una ganyota. Penja.)
MARC: Què?
JOANA: S'han equivocat. (Pausa.) No et fa il·lusió?
MARC: Ara torno. (S'aixeca, tot nu. Camina unes passes. S'atura. La mira. Somriu.) A la Toscana. Amb tu. (Surt.)

(Escena I de l'obra A la Toscana. Barcelona: Proa, 2007, p. 23-37)