L'interès per l'estudi d'aquests 28 cal·ligrames tennístics que C. Sindreu publica a L'Esport Català rau, sobretot, en la novetat de la presentació en un mitjà periodístic, en la introducció i la popularització que representà l'ús del cal·ligrama en una població no necessàriament vinculada al món literari i, per extensió, la introducció d'un nou llenguatge periodístic emparentat amb la pintura, la imatge, l'element lúdic, i l'essencialització del llenguatge. A Sindreu, l'interessa potenciar la dimensió visual del text, sabent, com deia Valle-Inclán, que qualsevol text és portador d'una imatge, i Sindreu, com tots els avantguardistes, concedeix igual importància a la forma que al contingut d'un text.
Tots 28 cal·ligrames tenen elements que, junts, permeten establir un panorama global del tennis d'aquell moment a Catalunya [...].
Els cal·ligrames duen per títol, sempre, el cognom d'un jugador (24) o jugadores (3) i tot el conjunt —ho dèiem abans— constitueix una galeria dels principals tennistes catalans o estrangers d'aquell moment; de retruc, estableix el panorama del món del tennis a Catalunya, que fou la pionera d'aquest esport i de la majoria d'esports a tot l'estat. Coincidint amb la industrialització, és la burgesia qui promou la pràctica de l'esport i, si repassem els llocs d'inici d'alguns esports, veurem que coincideixen amb les ciutats que tenen una indústria pionera [...].
Ludisme i intranscendència donen als cal·ligrames de Sindreu un to renovador que l'ajuda a potenciar la suggestió, a configurar els trets essencials del personatge que tracta sense necessitat d'explicar-nos-en la història. Aquesta voluntat sincretista i sintetitzadora, a la qual al·ludeixen J.M. Ribera i D. Madrenes en els seus estudis sobre l'obra narrativa de Sindreu, li permet "una retòrica si es vol marcada per l'economia d'elements descriptius i explicatius" on ja s'endevinen l'elasticitat d'imaginació, el gust per l'acrobàcia i l'enginy gratuït a què al·ludeix Joan Fuster.

(Dins de La literatura i l'art en el seu context social. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 66-68)