—Penses que la Fira de Frankfurt pot ajudar a fomentar la traducció d'obres catalanes a l'alemany?
—No tant a l'alemany, com a qualsevol altra llengua. De fet, la fira es fa a Frankfurt, però hi seran presents els editors de tot el món. Hauria de servir, en primer lloc, per a aconseguir un millor coneixement de la literatura catalana a fora, que és el gran dèficit que tenim. Com que no tenim un estat propi, aleshores tenim problemes a l'hora de donar-nos a conèixer internacionalment. Una oportunitat com aquesta s'ha d'aprofitar. Tenim una literatura que no ha d'envejar res de les altres. Hauríem d'anar amb l'actitud que som una litaratura normal, que no té un estat, però que té un nivell litarari molt elevat.

—Aleshores, la Fira podrà ajudar a la difusió de la llengua i la literatura catalanes?
—La Fira és tota una ocasió per a fer un treball previ, que de fet sé que es va fent, potser no de la manera que voldríem. Hem de preparar el terreny. Això vol dir que hem d'arribar a tota una sèrie d'agents als quals normalment no s'arriba. Els dies concrets de la Fira són el gran aparador on tu escenifiques tot allò que tens, i per això és molt important el treball previ. S'ha d'establir, per exemple, complicitats entre editors catalans i estrangers, i també entre escriptors. S'ha de treballar perquè els editors de fora coneguin el nostre producte.

—Què en penses de la gestió que han fet fins ara les institucions públiques?
—Fins ara totes les parts implicades ho han fet no bé, per a dir-ho suaument. Per part de l'administració va haver-hi molta inconcreció. Aquesta inconcreció inicial va posar nerviosa una part d'aquest sector cultural. Al mateix temps em va sorprendre el desconeixement per part d'aquest sector, que va esvalotar molt per la qüestió de decidir qui, què i com hi hem d'anar. L'important no serà tant qui hi vagi, sinó que s'hi fa i què s'escenifica. Hem de tenir clar el model cultural, quina és la culura i quin és el país que volem exhibir. Recordem que de fet seran els editors els qui triaran els autors que hi aniran. L'esvalotament inicial potser fou a causa del desconeixement, i perquè no es generava -els canals no eren els adequats- prou informació des de la Conselleria de Cultura. Hi ha hagut tota una sèrie de confusions i errors que ens han endarrerit. Penso que tots ho hem fet malament, centrant-nos en discussions que no tocaven. En el temps que ens queda hauríem de recuperar el temps perdut.

—Què en penses, doncs, de tota aquesta polèmica sobre la presència a la Fira dels escriptors que escriuen en castellà?
—Jo penso que nosaltre no hi hauríem d'entrar. Nosaltres tenim molt clar que tenim una sola literatura, i que la literatura que agombola la nostra cultura és la que s'expressa en català. Per tant, les nostres institucions han d'afavorir la literatura del país, que és la que s'expressa en català. Una cosa és això, i l'altra cosa és que hi hagi la presència d'altres autors d'altres llengües i que nosaltres això no ho podem privar. Una cosa és quins escriptors hi han d'anar, i una altra cosa és quina és la cultura convidada. Penso que el govern, no solament la Conselleria de Cultura, té la responsabilitat de definir què és la cultura catalana. I aquest és el gran repte. El govern té l'obligació de fomentar els escriptors i la literatura que s'expressen en català. Recordem, però, que els llibres de literatura només representen un vint per cent del total de llibres exposats. El volum de negoci no el generarà la literatura. Suposo que la desinformació ha embolicat la troca. S'han aixecat veus que no coneixien el cas. Les associacions d'escriptors tenim el deure de conduir les coses bé, i d'exigir a les institucions culturals que facin les coses ben fetes. Cadascú ha de tenir el seu paper. La qüestió eterna és que hi ha dues llengües que es barregen, però nosaltres hem de tenir molt clar quina és la que té més mecanismes de difusió i la que no en té mai. A més a més, ni l'estat mai no compleix el deure que té, que és de promocionar-la en la proporció que toca. Hauríem d'exigir a l'estat que sempre que hi hagués alguna mostra de literatura espanyola hi hauria d'haver un apartat per a la literatura gallega, la basca i la catalana. No paguem els mateixos impostos o més?

—El PEN-Club Català hi col·laborarà d'una manera especial?
—El PEN hi col·laborarà com la resta d'associacions. Des que hi ha el Comissariat ens han convocat a les reunions i treballarem perquè les coses es facin bé. Recorda que és una fira, no d'escriptors, sinó d'editors i d'agents literaris. Entre tots hem de fer les coses ben fetes, consensuades i al més transparents possible.

(Adrià Chavarria: "Carme Arenas, secretària del PEN-Club Català", Serra d'Or [Barcelona], núm. 562, octubre de 2006, p. 27-28)