ELS MOVIMENTS D'AVANTGUARDA

Si convenim que pertanyen a l'avantguarda tots aquells moviments que sostenen una tendència més avançada, ens adonem que durant el primer terç dels segle XX, i a causa d'una profunda crisi de l'art i de la literatura en el món occidental, sorgeixen a Europa una sèrie de grups que coincidiran, si no en tècniques i en continguts, sí en objectius i en característiques.
Per començar, tots ells voldran desmarcar-se, en major o menor grau, de la història de la tradició cultural per tal de reflectir les noves formes de vida i, per això, es veuran obligats sovint a crear també un llenguatge nou que els permeti de comunicar-les.
Com a característiques comunes a tots ells tindrem, en primer lloc, l'èmfasi per la modernitat, la visió de l'art com a experiència, com a aventura, com a originalitat, d'aquí el desig d'épater, i també la supressió de barreres entre els diversos gèneres i sectors de la creació artística.
Quant a tècniques noves, els moviments d'avantguarda aportaran les paraules en llibertat, el cal·ligrama, el collage, l'abolició dels signes de puntuació o bé el seu ús arbitrari i contribuiran a donar una nova funció a les imatges i a les metàfores i un nou ús a la sintaxi.
Tot això, sens dubte, ho veurem reflectit així mateix en els temes emprats que, d'acord amb llurs objectius, també canviaran.
Per començar, assistirem a la introducció de símbols propis i resultants de la societat industrial com ho són els derivats del culte a la màquina i a l'esport. També, encara que no en general, hi trobarem temes com l'exaltació de la violència i de la guerra, i la valoració del subconscient i del somni, tot passant per una nova interpretació de l'art o per la negació del tot.

(Dins de Les avantguardes a Europa i a Catalunya. [amb N. Cabré] Barcelona: La Magrana, 1990, p. 7-8)