Josep Maria Aloy (Manresa, 1948 - 2020). Escriptor, mestre i crític de literatura infantil i juvenil.

Estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i exerceix la docència durant quinze anys a l'escola Badia-Solé de Manresa. Posteriorment treballa durant més de trenta anys al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a tècnic de justícia juvenil. L'any 1991 obté el premi Serra i Moret de narrativa de la Generalitat de Catalunya per la novel·la inèdita Queni. És autor dels títols de narrativa infantil Renoi, quin conte! (1996) i Una picoreta estranya (2000), i del llibre de poesia infantil La lluna, la Bruna (2014).

Especialista en la vida i l'obra de Josep Vallverdú, és curador del recull Contes en òrbita (1991) i autor dels títols Camins i paraules: Josep Vallverdú, l'escriptor i l'home (1998) i Retrats. Josep Vallverdú (2013). Com a estudiós de la literatura infantil i juvenil és autor del títol Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de Literatura Catalana per a joves (1960-2010) (2010), on l'autor elabora una guia de lectura per a nois i noies. També ha estat curador de les obres Bestiolari de Joana Raspall (2014) i Olor de maduixa (2016). Col·labora com a crític de la literatura en revistes com Faristol o Escola Catalana i al diari Regió7. Ha format part del jurat de diversos premis literaris i ha estat assessor de l'editorial La Galera. Des del 2012 escriu el blog Mascaró de proa sobre literatura infantil i juvenil i pel qual se li concedeix, l'any 2014, el Premi Aurora Díaz-Plaja.

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.