Individualista al servei de la col·lectivitat. Solitari però gens insolidari. Emotiu i sensible. Als dotze anys va escriure un poema i als tretze uns Pastorets que ell mateix va il·lustrar. Ha residit molt de temps a Puiggròs, comarca de les Garrigues, lluny del brogit urbà i envoltat, sovint, de la boira espesa, "una boira insidiosa, acotonada, estúpidament engolidora de colors, agrisada i inútil".

La seva trajectòria, impecable, s'ha anat construint lluny dels crits i dels focs d'artifici i només ha estat dominada pel testimoni d'una fidelitat rigorosa al país. S'ha dedicat a la docència, tot i que no li agradava massa donar classes. Els seus alumnes, però, l'admiraven i el continuen admirant.

Per veure'l feliç doneu-li un ambient camperol, amb repòs i estabilitat, i amb un hort per conrear personalment. Per veure'l més feliç encara, deixeu-lo escriure i, sobretot, novel·la per a gent jove. Josep Borrell el defineix com un "escriptor empeltat d'horacià: mescla d'home de lletres i de pagès". No postula un ruralisme ultrancer. Només una identificació serena i sentida entre home i terra.

Té una gran dèria per publicar. Només a La Galera, a la col·lecció Els Grumets, hi té 23 títols que sumen més d'un centenar d'edicions. El seu llibre Rovelló en porta ja vint-i-una en català i està traduït a més a l'italià, al francès, al basc, al castellà i fins i tot al rus, i és el llibre infantil català que més premis ha guanyat durant els últims trenta anys. "No es pot dubtar —diu el crític Francesc Boada— de la transcendència social de la seva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat".

Ha guanyat multitud de premis i ha estat candidat al premi H. C. Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. Ha estat un autor "capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda", tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una lúcida reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses.

(Fragment del llibre Camins i paraules: Josep Vallverdú, l'escriptor i l'home. Lleida: Pagès editors, 1998, p. 19-20)