Josep Maria Aloy i Bosch neix a Manresa el 21 d'agost del 1948.

El pare, natural de Sant Martí de Torroella, tenia una destil·leria al carrer del Cós de la capital del Bages. La mare, manresana, també treballa a la botiga. Tenen sis fills, el segon dels quals és en Josep Maria. Estudia a La Salle Manresa i als onze anys entra al Seminari de Vic, on rep una formació cultural molt completa. Als divuit anys surt del seminari i estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Exerceix la docència durant quinze anys a l'escola Badia-Solé de Manresa.

Posteriorment passa a treballar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a tècnic de justícia juvenil, feina que exerceix durant més de trenta anys. Té dos fills, el Marc i la Mònica, del seu primer matrimoni. Amb Fina Tàpies, la seva segona parella, té un tercer fill, el Bernat. Fruit de la feina en l'àmbit de la justícia juvenil escriu la novel·la inèdita Queni. L'obra, escrita amb el títol inicial de Just quan despertava, relata el cas de l'Eugeni, un jove amb qui l'autor havia treballat al Departament de Justícia. L'any 1991 és guardonat per aquest títol amb el premi Serra i Moret de narrativa de la Generalitat de Catalunya.

En el terreny de la literatura infantil i juvenil, és autor dels títols de narrativa Renoi, quin conte!, aparegut l'any 1996, i Una picoreta estranya, de l'any 2000. L'any 2014 publica el llibre de poesia infantil La lluna, la Bruna, dedicat a la seva neta. Josep Maria Aloy és especialista en la vida i obra de Josep Vallverdú i, d'aquesta manera, és curador del recull Contes en òrbita, del 1991, i és autor dels títols Camins i paraules: Josep Vallverdú, l'escriptor i l'home, de l'any 1998, i Retrats. Josep Vallverdú, publicat per l'AELC l'any 2013. L'any 1993 obté el premi Recull Rafael Cornellà de Retrat Literari pel retrat de l'escriptor lleidatà. En el camp dels estudis literaris també és autor del títol Et diran que llegeixis, Bernat. Mig segle de Literatura Catalana per a joves (1960-2010), del 2010 i on l'autor elabora una guia de lectura per a nois i noies. És curador, encara, de les obres de Joana Raspall Bestiolari de Joana Raspall, del 2014, i Olor de maduixa, de l'any 2016.

Des del 1982 és col·laborador habitual del diari Regió7 on, entre 1991 i 1995, té una secció fixa al suplement cultural. Ha fet de crític de la literatura a revistes com Faristol, Escola Catalana, Catalan Writing o CLIJ, entre d'altres, i als diaris Avui i Segre. Forma part del jurat de premis literaris com el Josep M. Folch i Torres de l'any 1992 i 1996, el Guillem Cifre de Colonya del 1997, el premi Ciutat d'Olot de 1997 i 1998, el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del 1997, el Premio Nacional de Teatro del 1998 i el Premio Lazarillo de literatura infantil y Juvenil del mateix any. Des del 1993 és assessor editorial de La Galera. Des de l'any 2012 escriu el blog Mascaró de proa sobre literatura infantil i juvenil i pel qual obté, l'any 2014, el Premi Aurora Díaz-Plaja, atorgat per l'AELC.

Josep Maria Aloy mor el 14 de febrer de 2020 a l'edat de setanta-un anys.

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.