'Llegint el llibre Monges sobre el testimoni de vint dones religioses intel·ligents i cultes, de vides excepcionals, resulta sagnant recordar la visita del papa Benet XVI a Barcelona per consagrar la Sagrada Família com a basílica en què les úniques dones que van aparèixer en tota la pompa de la benedicció van ser les monges que netejaven l'altar. Ni tan sols les abadesses (com Montserrat Viñas, entrevistada en aquest llibre) van ser convidades a l'acte. De la invisibilitat de la dona dins de l'Església tracten dos bons llibres acabats de publicar: aquest esmentat, que és la traducció castellana de Monges (2008), de la filòloga Laia de Ahumada (Barcelona,1957); […]

La reivindicació feminista de Laia de Ahumada (autora de set llibres més) és també poderosa. Rescata de l'ombra vint dones que van adoptar al seu dia un camí radical, seguir un desig profund, ser monges. Amb summa senzillesa parlen de com van sentir una crida interior –una experiència existencial– que va donar sentit a les seves vides. Amb el seu testimoni trenquen els tòpics que té la major part de la població sobre les monges. S'expressen amb una franquesa i profunditat inusitades i totes les històries resulten tan magnètiques que bé podrien convertir-se en guions de cinema. […]

Però, per damunt de tot, sorprèn la plenitud de vida que transmeten. Com, amb les seves exigents renúncies, amb els seus vots de pobresa, obediència i castedat, poden portar una vida tan plena i que sembla tan feliç? L'escriptora Carme Riera, autora del pròleg en la versió castellana, reconeix sentir certa enveja d'aquesta plenitud. I és que aquest és un llibre sorprenent, emocionant i revelador des de molts punts de vista.

(Carina Farreras: "Sota l'ombra", La Vanguardia. Culturas, 13 de juny de 2012)

* * *

Presentació del llibre Monges, publicat per Fragmenta. El resultat: una conversa oberta i tranquil·la amb dones singulars que trenquen amb la imatge estereotipada que existeix de les religioses. «Volem mostrar al públic creient i no creient la riquesa i diversitat del món de les monges», deia l'autora Laia de Ahumada. […] Per trencar tòpics, De Ahumada s'ha convertit en la «confident» d'una vintena de monges i religioses que es mouen en àmbits tan diferents com el diàleg interreligiós, l'acollida d'immigrants, la contemplació i el suport als més pobres. Aquestes són les monges del segle XXI, les que van decidir després del Concili Vaticà II mirar cap endavant. […]

Per l'autora, «la història de les monges és una part de la història descarnada de les dones». […] «Les vides que surten en aquest llibre són miralls en els quals ens podem emmirallar i aprendre qualsevol de nosaltres.»

Monges, a seques, és un llibre obert a tots els públics, creients i no creients. Fuig de l'anècdota i la morbositat i es limita a transmetre les experiències vitals de vint persones amb un llenguatge fàcil, molt pròxim a la conversa amb un conegut. Tot i això, per al lector que no entengui termes com ara orde religiós, matines o mestre de novícies el llibre té un glossari elaborat per Piquer. La tria de testimonis no ha estat gens difícil per a l'autora, que volia fer un llibre «femení i no feminista». Només va haver d'estirar del fil. N'hi ha que ja són prou conegudes i d'altres que no. «Quan algú em deia que no hi volia participar em proposava un altre nom interessant», reconeixia De Ahumada. El llibre recull el testimoni vital de Berta Meneses, Carme Sardà i Tort, Catalina Terrats, Eulàlia Bofill, Griselda Cos, Lucía Caram, Mariàngels Segalés, Maria Lluïsa Cortès, Rosa Maria Piquer, Rosa Prat, Roser Garriga, Mireia Galobart, Rosa Maria Barber, Montserrat Domingo, Montserrat Viñas, Pepa Vignau, Pilar Sauquet i Muntal, Teresa Forcades i Vila, Teresa Losada i Victòria Molins. Segons l'autora, totes tenen en comú «un fort compromís amb la vida que les convida a implicar-se en el món» sense buscar protagonisme. Per això, i no pel fet de ser monges, són dones «especials». Val a dir que per participar en Monges es van atrevir a respondre la pregunta «quin és el teu desig profund? De Ahumada tanca el prefaci del llibre dient «Tinc el convenciment que una flor no fa estiu, però que moltes flors com aquestes poden transformar el paisatge».

(Sandra Pérez: "Monges al segle XXI", El Punt, 20 de febrer de 2008)