Laia de Ahumada (Barcelona, 1957) és doctora en filologia catalana per la Universitat de Barcelona.

Com a investigadora ha centrat els seus estudis en l'escriptura femenina de l'època moderna, concretament en els epistolaris. Ha publicat diversos articles i llibres, entre els quals destaca Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (s. XVI) (2003); també ha investigat sobre l'escriptura memorialística en els convents femenins i darrerament en l'arxiu familiar de la família Massot-Dalmases de Cervera, també en la correspondència privada de la traductora Hermínia Grau i l’historiador Agustí Duran. Ha col·laborat en diferents projectes d'investigació promoguts per l'Institut Català de la Dona, la Xarxa Vives d'universitats, la Universitat de Barcelona, el Museu Comarcal de Cervera, així com en la «Base de Dades de Manuscrits Catalans de l'Edat Moderna» (MCEM), de l'Institut d'Estudis Catalans.

Com a escriptora, va iniciar la seva trajectòria literària amb una narració breu que va guanyar el Primer premi de Prosa juvenil, UEC de Mataró, l'any 1974. Ha publicat prosa poètica i poesia intentant explicar i explicar-se la interioritat: A Cau d'orella(1996), Vull parlar de Déu (2001), Paraules des del silenci (2005) i Els noms de Déu (2010). Una part de la seva obra poètica ha estat recollida a Lluernes al celobert. Antologia de poesia espiritual femenina (2007). És coautora, juntament amb Teresa Forcades i Àngela Volpini, del llibre Una nova imatge de Déu i de l'ésser humà (2012), i autora d'un contrapunt del llibre L'Hinduisme de Svami Satyananda Sarasvati (2012). Ha publicat sis llibres d'entrevistes a persones vinculades a l'espiritualitat, la cultura i la pagesia, i també al món social: Monges (2008); A cel ras. Converses amb joves pastors (2013); Espirituals sense religió (2015); Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes (2017); Entre Mans. Dones pageses, dones dempeus (2021); Hem hagut de marxar. Sis testimonis de joves migrants (2024). També ha publicat un recull de relats basats en la seva tesi doctoral: Quatre dones del setze (2022). I contes infantils i juvenils: Teresa de Calcuta (2013), Em dic Pep i visc al carrer (2013), El sisè sentit (2017), Mariner de terra endins (2019) (nominat en el XXI Premi Llibreter 2020), i el comentari a Wangari Maathai. Plantar arbres, sembrar idees (2020).

Ha estat impulsora del Centre Obert Heura per a persones sense llar (1999) i de l'Associació Terra Franca que treballa per facilitar l'accés a la terra a la jove pagesia (2013).

És membre de l'AIILC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes) i de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana). Ha estat membre del consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de l'editorial Fragmenta i del consell editorial de la revista Dialogal.

Imparteix cursos i conferències sobre diferents temes del seu àmbit d'acció, d'estudi i pensament, i col·labora en diferents publicacions, entestada tothora a deixar el món una mica millor de com l'ha trobat.

Contacte amb l'autora



Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació i textos de l'autora.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autora. Del pòrtic: Wayra Ficapal.