Laia de Ahumada i Batlle neix a Barcelona la primavera de l'any 1957.

Aviat comença a escriure poemes i guanya el primer premi de prosa de la UEC de Mataró amb unes narracions sobre temes muntanyencs. Acabat el COU, comença la carrera de Dret i participa en el grup de poesia de la facultat. En aquells anys manté correspondència amb Miquel Martí i Pol, qui l'anima a polir els versos i a qui, per diferents circumstàncies, no arribarà mai a conèixer personalment. Deixa la carrera de Dret i comença la de Filologia Catalana. En acabar-la, treballa com a professora en una escola de formació professional.

Deixa l'ensenyament l'any 1990 i co-funda el Centre Obert Heura per a persones sense llar. La necessitat de fer alguna cosa pels altres va lligada a la necessitat de comunicar. Desa en el calaix alguns intents de novel·la i es llança a escriure el que sent i viu. Publica el seu primer llibre de prosa poètica: A cau d'orella, l'any 1996. Es doctora en filologia l'any 1999 i publica una part de la tesi, l'any 2003, a Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens (segle XVI) i a Hipolita Roís de Liori (1479-1546), l'any 2005.

S'especialitza en escriptura femenina de l'època moderna. La dona i l'escriptura són els temes que a partir d'aquest moment centren el seu interès. Comença a impartir-ne cursos. L'any 2001, moguda per la necessitat d'explicar i explicar-se la interioritat, publica Vull parlar de Déu, i el 2005, Paraules des del silenci, primer llibre que s'acosta a la poesia. L'any 2006 comença a investigar en els arxius conventuals femenins a la recerca de manuscrits memorialístics i a col·laborar en diferents projectes d'investigació sobre repertoris i diccionaris biogràfics de dones, promoguts per l'Institut Català de la Dona, la Xarxa Vives d'universitats i la Universitat de Barcelona. I més tard, en un projecte de l'Institut d’Estudis Catalans sobre manuscrits de l’època moderna. L'any 2007 entra a formar part del projecte editorial de Fragmenta, dintre del qual col·labora en el consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics, i on l'any 2008 publica Monges, un llibre d'entrevistes a dones singulars, que li permet descobrir un gènere apassionant. Encara farà una altra incursió en el món de la poesia, l'any 2010, amb el llibre Els noms de Déu, darrer llibre d'un cicle poètic sobre l'experiència espiritual. L'any 2012 s'encarrega de l'edició, com a coautora, d'un llibre de converses entre les pensadores Teresa Forcades i Àngela Volpini: Una nova imatge de Déu i de l'ésser humà, i escriu un contrapunt al llibre Hinduisme, sobre la fascinació que exerceix a Occident aquesta religió.

L'any 2013, publica un segon llibre d'entrevistes, aquesta vegada a persones vinculades a la pagesia: A cel ras. Converses amb joves pastors. Aquest llibre li fa descobrir la dificultat que té la nova pagesia per accedir a la terra, i això la motiva a participar en la creació de l'associació Terra Franca, una entitat que té per objectiu facilitar l'accés a la terra (2013-2023). Aquest mateix any s'estrena en la literatura infantil amb la publicació de dos contes: Teresa de Calcuta i Em dic Pep i visc al carrer. 

El 2015, sempre a la recerca de com s'ho fan les persones per viure, publica un tercer llibre d'entrevistes a persones vinculades a l'espiritualitat: Espirituals sense religió. El 2017 publica el conte El sisè sentit, que intenta explicar la interioritat als més petits. Aquest mateix any publica el quart llibre d'entrevistes, en aquest cas es tracta d'una biografia basada en una entrevista a la seva directora de tesi, i gran amiga: Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes.

El 2019 i el 2020 segueix endinsant-se en el món del conte, en aquest cas juvenil, amb Mariner de terra endins, una reflexió sobre la possibilitat de prendre decisions amb llibertat. I amb un comentari al discurs de la Premi Nobel de la Pau, Wangari Maathai. Plantar arbres, sembrar idees.

L'any 2021 i 2022 publica dos nous llibres que volen donar veu a les dones. Un d'ells serà el cinquè llibre d'entrevistes, en aquest cas a dones vinculades a la pagesia: Entre Mans. Dones pageses, dones dempeus. L'altre, Quatre dones del setze, recupera les històries ben reals de quatre dones del segle XVI a través de la seva correspondència.

L'any 2024 publica el sisè llibre d'entrevistes, aquesta vegada sobre un tema social: Hem hagut de marxar. Sis testimonis de joves migrants, el primer llibre d'una nova col·lecció d'Akiara books, que vol canviar la mirada, posar nom i cara a tantes persones que es veuen obligades a jugar-se la vida buscant un futur més digne.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.