Estrenat a Girona l'any 2004 i mai publicat en llibre, el monòleg en qüestió duu aquesta sinopsi com a promesa: "Hi havia una vegada un text teatral pensat per a una actriu que s'anava desintegrant (el text) però en desintegrar-se en comptes d'anar al no res o al caos el que apareix com si fóssim en una sessió d'espiritisme és la història verídica d'una indivídua real històrica del segle XIX a l'oest americà, i al mateix temps la història imaginària d'una protagonista de ficció d'una rondalla o conte de fades… L'actriu, a cops de tallant, esmicola el text fins a deixar-lo fet a miques i al final recull els trossos, els ordena i hop!… formen una figura geomètrica i regular que representa una sorpresa que només el públic assistent la podrà qualificar del que és: agradable, esperançada, profunda, carinyosa, guapa i gairebé senzilla."