Enric Casasses (Barcelona, 1951), poeta d'obra inclassificable i genuïna, trobador contemporani, narrador i dramaturg. Traductor eventual i recuperador de textos oblidats.

Fill intel·lectual de la Barcelona dels últims anys del franquisme, on té una activa presència en el marc de la contracultura, Enric Casasses publica els seus dos primers llibres de poesia, La bragueta encallada (1972) i La cosa aquella (1982), en edicions alternatives. L'any 1991 es publica a l'editorial Empúries una segona edició de La cosa aquella que coincideix amb l'inici del seu reconeixement entre lectors i crítica. Fins avui, té més de 25 llibres de poemes i obté diversos premis per: No hi érem (Premi de la Crítica el 1993), Calç (Premi Carles Riba 1996) o Plaça Raspall (Premi Joan Alcover el 1998), per exemple.

La seva poesia beu de diverses fonts i segueix corrents diferents. Sempre amb el tret propi de l'oralitat, Enric Casasses és un gran coneixedor de les més variades tradicions: de la poesia trobadoresca a la poesia surrealista i el moviment dadà, del Renaixement i el Barroc a la cultura underground i la psicodèlia. Els seus versos han estat definits per ell mateix amb fórmules tals com "poema d'alta velocitat de 9072 versos inèpics" –Uh (1997 i 2007), "poemes en prosa amb estirabot" –Canaris fosforescents (2001)–, "poemes lliures" –D'equivocar-se així (1997)– o "poema pseudonarratiu en prosa retallada" –Que dormim? (2002).

Traductor de Conan Doyle, Nerval, Blake i Max Jacob entre molts d'altres, prologuista de diverses obres literàries, dramaturg eventual –publica la peça de teatre Do'm el 2003–, és l'instigador de les publicacions recents de llibres d'escriptors relegats a l'oblit, com ara Juli Vallmitjana o Eduard Girbal Jaume –amb la connivència d'Edicions del 1984. Publica també l'edició de Perles de Verdaguer (a quatre mans amb Agnès Prats el 2007) i col·labora amb tres produccions discogràfiques, de les quals la més (re)coneguda és la que fa amb Pascal Comelade l'any 2006, La manera més salvatge.

Antologat, traduït, incansable recitador, articulista tenaç, Enric Casasses és el fundador d'una certa manera de fer poesia a la literatura catalana i d'entendre la literatura. Al text "El neguit", del llibre El poble del costat hi diu: "Tradueixo l'aire, interpreto el foc, llegeixo l'aigua i escric damunt la terra".

L'any 2012 és reconegut amb el Premi Nacional de Cultura de Literatura. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).



Pàgina elaborada per: Abel Ramon Vidal per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.