Aina Villalonga Zaydín de Morey, filla del tinent militar d'Infanteria Joan Villalonga Sant-Just i de Josefina Zaydín Caimari, neix a Palma l'any 1883. La poeta Margalida Caimari, germana de la seva àvia materna, la introdueix en el món de les lletres i l'apropa a figures literàries com Josep Lluís Pons i Gallarza, Josep M. Quadrado o el filòleg, poeta i assagista Tomàs Forteza, propiciant l'ambient ideal que dona tret de sortida a un interès primerenc per l'escriptura.

A banda de la literatura, Aina Villalonga s'interessa pel món de la interpretació i de la música, encetant una carrera multidisciplinària que la porta a actuar al teatre del Cercle d'Obrers Catòlics al costat del polifacètic Fortunio Bonanova. L'any 1903 contrau matrimoni amb Rafael Morey i Llompart, amb qui té tres fills.

La seva producció literària es desenvolupa majoritàriament en l'àmbit de la dramatúrgia, tot i que també cultiva la novel·la, la poesia i la traducció de l'italià, col·laborant regularment amb diferents diaris com ara La Almudaina o Correo de Mallorca, amb setmanaris com El Luchador, Verdad y Justicia i Reconquista o amb revistes com Cruz de Malta. El 1932, ocupa la secretaria de l'agrupació de dames tradicionalistes La Margarita, una organització femenina d'ideologia carlina a través de la qual organitza activitats literàries de diversa índole. 

Com a dramaturga escriu al voltant d'una cinquantena d'obres, una vintena de les quals arriben a estrenar-se públicament. Entre elles, en destaquen la comèdia de costums en un sol acte i en vers titulada Celestina, estrenada el 17 de gener de 1934 al Saló Mallorca per la companyia de teatre Catina-Estelrich; la comèdia en tres actes El rebeinét, escrita per a ser interpretada per l'actriu Cristina Valls i estrenada el 19 de desembre de 1934, o la comèdia en un sol acte Dues doctrines, interpretada només per dones i presentada al teatre del Cercle Tradicionalista de Palma el 3 de febrer de 1935 sota la coordinació de l'agrupació La Margarita.

Aquell mateix any, el 1935, l'editorial palmesana Estampa de la Llibreria Politècnica publica l'obra Dos diàlegs dins de la col·lecció Galeria Teatral Mallorquina; seguida de l'entremès en prosa i d'un sol acte Coverbos de dones. L'any 1936 es publiquen les obres teatrals El rebeinét, estrenada dos anys abans, i Esperant el metge. L'abril de 1937 la companyia teatral Catina-Estelrich porta al Saló de Mallorca la comèdia en tres actes Cigala Juliolera. Cinc anys més tard, el 14 de juny de 1942, es representa al nou local d'Acció Catòlica l'obra Mossoneries, interpretada íntegrament per dones. El 17 de novembre de 1947 s'estrena al Teatre Principal el drama La corona comtal (considerada per Aina Villalonga la seva millor creació) representada per l'Agrupació de Teatre Regional; companyia que, el 1949, trasllada al Teatre Líric de Palma l'obra Un dematí an es mirador. L'any 1954, Aina Villalonga escriu la novel·la Del Llunyedà, que no arriba a publicar-se. 

Més enllà de l'activitat literària, Aina Villalonga dedica gran part de la seva vida a la pràctica de la caritat. Funda l'associació El Ropero de la Sagrada Familia, destinada a la confecció de roba per a les persones necessitades; organitza activitats diverses per millorar la situació de les persones amb menys recursos i, més endavant, ingressa a la Creu Roja com a infermera, treballant primer en el dispensari de La Rambla i, després, a l'Hospital Militar. Durant la Guerra Civil, continua amb la seva tasca tant a l'hospital com en altres espais de campanya dedicats a l'atenció dels ferits, essent també visitadora de la Delegación de Frentes y Hospitales. Acabada la guerra, és nomenada inspectora regional de dames auxiliars de la sanitat militar del Ministerio del Ejército, càrrec que conserva fins al final de la seva vida.

Aina Villalonga mor a Palma l'any 1961.