—La seva protagonista (El batec de la fosca) parla de "causa" per la llengua catalana. Parlem…
—La llengua i la cultura són les nostres senyes d'identitat principals. Jo vaig néixer en un lloc determinat, amb uns costums, una cultura i una llengua pròpies, i vull llegar tot això als meus fills, i espero que ells ho facin amb els seus, de manera que el català segueixi transmetent-se de generació en generació com ve fent-se a les illes des de fa més de set-cents anys. És bonic dir que hom porta la pàtria a les sabates, però jo crec que no podem trair tot allò que som. En realitat no és un sentiment ètnic, sinó d'orgull i amor pel que és propi.

(Tito Ros. Entrevista a El Mundo amb motiu de la publicació d'El batec de la fosca, 14 de març de 2004) [Text originàriament en castellà i traduït al català per Miquel Àngel Vidal]
 

* * *

—Miquel Àngel Vidal (Binissalem, 1962) es va llicenciar en Filologia Hispànica (UIB, 1986) i és escriptor. Acaba de posar-se a la venda la traducció a l'anglès d'una de les novel·les, El jardí de les Hespèrides. Parlem el darrer dia de l'any [2010]. Li comento que l'endemà l'electricitat deu haver pujat gairebé un 10%. Em respon:
—Estem travessant una època, en l'àmbit econòmic, molt dura. I el pitjor és que no es veuen perspectives de futur. D'altra banda, tanquem el segle XX amb una caiguda espectacular dels valors de sempre, de l'humanisme... A més, el sistema capitalista ja ho ha donat tot de si. Es troba col·lapsat. Els qui manen estan obligats a buscar una alternativa

—Potser ens proposen tornar al sistema feudal.
—No ho desitjaria. Però necessitem un canvi, encara que només sigui per generar noves esperances. El Renaixement va ser la resposta positiva a l'Edat Mitjana. Per què no podem aspirar a un canvi semblant, en què predominin la cultura i les arts, sense que es produeixin traumatismes socials...? El que és sinistre és que, actualment, el destí del món està en mans dels banquers.

(Llorenç Capellà: "El destino del mundo está en manos de los banqueros", Brisas, 8 de gener de 2011) [Text originàriament en castellà i traduït al català per Miquel Àngel Vidal]
 

* * *

—Per la voluntat de retratar les mil cares d'una ciutat, la novel·la s'insereix en una llarga tradició.
—És una novel·la de protagonista col·lectiu. Els referents són Manhattan Transfer de Dos Passos, Contrapunt de Huxley i Les ones de Woolf. Inicialment, la vaig concebre com un seguit d'ones −els personatges, les històries− que van enllaçant-se i avançant.

—Quina imatge dóna de la ciutat de Palma?
—És una imatge pessimista, de clarobscurs. Res a veure amb la ciutat lluminosa i idíl·lica que van retratar Rusiñol i altres pintors a principis del XX. La novel·la mostra la Palma fosca perquè també mostra la fosca de l'ànima humana. Hi ha corrupció i delinqüència. I la insatisfacció que guia la vida de molta gent.

—És una novel·la que vol mostrar la pluralitat d'un món i que, per tant, és diversa quant a les esferes socials que representa, els conflictes que planteja, els temes que tracta...
—Jo volia fer un fresc de la ciutat. Per tant, he escrit sobre tot tipus d'individus i he usat escenaris de diferents estrats socials, però alhora he fet que els personatges estiguessin vinculats.

—Com s'ha format la seva visió de Palma?
—Jo vaig néixer al poble de Binissalem i, quan als sis anys vaig traslladar-me a Palma, va ser un xoc. Vaig passar de ser un nen de poble a viure en una ciutat que em pareixia massa gran. Després vaig viure dins Palma durant molts d'anys i actualment visc a Son Sardina, als afores, que no és ben bé la ciutat, però tampoc és un poble. Per tant, la meva visió de Palma és subjectiva −l'he patida, l'estimo, m'ha angoixat−, però alhora té una certa objectivitat, no hi he viscut sempre immers.

(Pere Antoni Pons: "Miquel Àngel Vidal: 'Comparo la Palma de quan era nen amb la d'ara i sento que han passat segles'", El Temps, 20 setembre 2016)