No és arriscat, doncs, pensar que Jacint Verdaguer, justament pel seu propi temperament, fos fàcilment influenciat pels nuclis més dinàmics i emprenedors de l'època. Crec que s'han d'assenyalar dos nivells d'influència prop Verdaguer. En primer lloc, l'ambient jocfloralesc que va conèixer a Barcelona 1865, i concretat en dos mestres essencials: Milà i Fontanals i Marià Aguiló. L'altre nivell d'influència li arriba dels membres de la seva pròpia generació eclesiàstica, Jaume Collell, sobretot, [...], però també d'altres com Torras i Bages i Sardà i Salvany, que l'induïren a treballar per a la propaganda religiosa i l'apologètica.

Verdaguer i el Modernisme:

Entre els escriptors i artistes de la bohèmia modernista i Jacint Verdaguer hi havia una distància ideològica insuperable, i, per això mateix, la seva relació, si més no des d'una perspectiva teòrica, sembla prou difícil.

Ara bé, malgrat totes aquestes dificultats apriorístiques, la relació entre Mossèn Cinto i els sectors del Modernisme foren una realitat. I una realitat, d'altra banda, que s'intensificà en la mesura que creixia la tragèdia personal de Verdaguer. El poeta s'havia revoltat contra els sectors benestants i benpensants, i fou vist com la imatge del rebel amb el qual calia mostrar, obertament, un sentiment de solidaritat.

Verdaguer i el Noucentisme:

En termes generals, el Noucentisme fomentà el clima de desafecte i oblit de l'obra de Jacint Verdaguer [...]. Entre altres raons hi havia el motiu d'una lògica evolució estètica i també uns consciència d'alentiment i ressaga en la nostra literatura. [...] Ara bé, hom podia reaccionar i fins i tot combatre la literatura més tradicional i arcaïtzant, però no podia endur-se, en la mateixa ensulsiada, Verdaguer, el poeta que havia retornat, després de temps, la dignitat literària a casa nostra.

(Isidor Cònsul. Jacint Verdaguer. Història, crítica i poesia. Barcelona: Edicions del Mall, 1986)