«L'anada a Terra Santa m'ha apagada aqueixa set, i ja no desitjo ni espero fer altre viatge que el de l'eternitat, quan hora sia. Lo de Palestina lo emprenguí per conèixer a Jesucrist, mon Déu i Senyor, i poc o molt dec haver guanyat en aquesta dolça coneixença, puix me sembla que l'estimo més, a pesar de la petitesa de mon cor i de l'esquefidesa de mon enteniment per a emmirallar-s'hi aquell que no cap en l'univers.

[...] si m'ha sigut tan dolç veure els serrats i boscúries, les roques i els monuments que vegeren a Jesucrist, ha dos mil anys, [...] si m'ha sigut tan plaent seguir ses passes ja mig esborrades per los camins pedregosos i plens d'espines d'aquest miserable desterro, què serà veure'l de cara a cara, immortal i gloriós, i seguir-lo eternament entre els elegits per les riberes florides de la vera pàtria!»

(Del pròleg de Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, 1889)