«Després de les gràcies, molt plana, suau i amorosament se'm digué que jo treballava massa; que lo senyor bisbe m'oferia una cambra en son palau de Vic, si volia passar-hi un parell de mesos. [...] i, vulgues o no vulgues, de bon grat o per força, lo senyor bisbe me féu prometre que l'endemà jo sortiria amb ell cap a Vic en lo tren de la tarda.

La quimera esclatà, llençant darrera seu una carretilla d'insults més que d'acusacions [...]. Deien que em deixava enganyar com un beneit; que anava a empobrir la casa amb tanta caritat; que amb les almoines, per mi cosa sagrada, sostenia gent perduda i de malviure; que amb elles m'havia fet la barba d'or, retirant-me per ric, amb la maleta plena de bitllets de Banc; [...] i, per últim, que volia fundar una secta, filla o almenys propparenta de l'espiritisme.»

(Sobre l'expulsió de Barcelona. En defensa pròpia, 1895)

* * *

«Pel mes de Maig de l'any 1893, després dels Jocs Florals, se m'allunyà traïdorament de Barcelona, amb la tàcita nota de boig, donant-me a mi l'excusa d'anar dos mesos a fora a cuidar ma salut, que, gràcies a Déu, no necessitava remeis.

He baixat a Barcelona, en ús de mon dret i de ma llibertat, per arreglar mos assumptes i obrir una sortida en ma situació desesperada, i dues vegades he vist la força pública en ma mateixa posada [...] demano justícia i protesto davant de la llei, davant de la gent honrada de Barcelona que em coneix, davant del cel i terra i del mateix Déu qui ens ha de judicar a tots, de la iniquitat de què és víctima, no sé amb quin fi, aquest pobre sacerdot.»

(Del comunicat enviat al director de El Noticiero Universal. En defensa pròpia, 1895)

* * *

«Jo llavors estava al capdamunt de la pujada de la vida; acabava d'estampar lo Canigó, un de quals cants, Oliba, és dedicat a son successor lo Bisbe Morgades; mes, confesso que, si hagués vist a venir aqueixa cerimònia, no m'hauria acostat a Ripoll de deu llegües i, si ja m'hi hagués trobat, m'hauria esquitllat d'una manera o altra abans d'entrar a la sala.»

(Sobre la coronació a Ripoll. En defensa pròpia, 1897)