A l’hora d’esmorzar s’asseu amb nosaltres el director, Seikou Drammeh, un home alt, seriós i responsable. Li demanem que ens parli del projecte. Ens ho explica:

—El CREN és el Centre de Recuperació i Educació Nutricional maternoinfantil gestionat per l’ONG Nutrició Sense Fronteres (NSF). Un projecte de codesenvolupament que treballa donant assistència i formació a les mares i nens de la regió. La missió de NSF és contribuir a la disminució de les desigualtats en matèria nutricional en el món de la cooperació, la formació i la capacitació, promovent l’ús equilibrat dels recursos alimentaris i la solidaritat entre els pobles. La visió de NSF és arribar a ser una organització de referència, en la introducció de noves tecnologies i aplicacions adaptades a les necessitats de les poblacions més desfavorides, i ajudar a aconseguir un estat nutricional satisfactori mitjançant una alimentació correcta, adaptada a cada cultura. Perquè creiem fermament que l’alimentació és un dret universal. També organitzem estades solidàries que permeten conèixer de primera mà un projecte de cooperació i sensibilització sobre la tasca que NSF està realitzant de forma responsable a la República de Gàmbia.

—Quin és, doncs, l’objectiu concret del projecte? —pregunta la Rosa —Nutrició Sense Fronteres desenvolupa un projecte de seguretat alimentària per a la població maternoinfantil de la regió de Basse. L’objectiu del projecte és atendre nens i nenes de 0 a 5 anys que pateixen desnutrició infantil, acollint-los en el nostre Centre juntament amb les seves mares. A més, oferim formació continuada al personal sanitari local i a la comunitat perquè desenvolupin eines i recursos per evitar nous casos de desnutrició, com per exemple implantant horts i fent formació nutricional. Vàrem venir en aquesta zona de Basse en detectar que hi havia malnutrició. La majoria de dones són d’ètnia peul, en general esveltes i primes, que tenen més problemes de nutrició i d’alletament.

—Em pots resumir el més essencial del treball que realitzeu al CREN? —demana la Lluïsa.

—Voldria destacar-ne quatre punts:

1. Tenim aquí uns trenta nens mal nodrits, de 0 a 5 anys i ja han passat pel CREN uns quatre-cents. Acostumen a estar-hi entre dues i tres setmanes.

2. Controlem el pes de cada nen. Un cop al mes els pesem en una balança i donem a les mares una cartilla blava per apuntar les dades de l’evolució del nen.

3. Fem alfabetització. La majoria de dones, un noranta per cent, no saben escriure. Dos programes de ràdio a la setmana parlen de la nutrició per eliminar els tabús inculcats. Les infermeres organitzen xerrades per a dones, orientant-les de com educar els seus fills.

4. Sensibilitzem les mares sobre la importància de seguir una alimentació adequada, donant-los pautes perquè aprenguin a cultivar els horts.

Una de les missions principals del Centre és tenir cura dels nens, però no podem assumir tot el que comporta l’atenció de les mares embarassades. Hi ha un metge i algunes infermeres. Quan ens trobem amb un cas greu l’enviem directament a l’hospital. Per altra banda, cada dos dies venen metges del Medical Research Council (MRC) de diversos països: Gàmbia, Cubà, Anglaterra i altres llocs del món.

—Com detecteu la malnutrició? —pregunta la Cecília.

—Per mitjà de les visites que fem a les dones que venen al Centre i també anant pels pobles, on donem vitamines als nens, i, els que veiem més mal nodrits, els portem al CREN.

(Fragment del llibre La força del ritme i percussió. Sant Celoni: Tushita Edicions, 2017, p. 242-244)