En el trajecte en barca ens creuem amb un gran tràfec de piragües que transporten persones i diverses mercaderies. La majoria són dones que porten uns grans barrets que recorden als mexicans. Es mouen per tot arreu utilitzant canoes fetes d’un sol tronc que han buidat. Quan faig el gest per treure la càmera me n’adono que no els agrada que els facin fotografies i ho respecto.

(Fragment del llibre La Kora i el Griot. "Benín". Sant Celoni: Tushita edicions, 2021, p. 68)

* * *

Em cau molt bé la Claire. Parlo una estona amb ella i em quedo sorpresa quan m’explica que és la germana del rei gan. M’explica com va anar:

—En el moment que es va morir el rei anterior, es va decidir buscar un rei culte i per això van triar el meu germà, perquè vivia a França per estudiar en una universitat d’allà. Tenia trenta-tres anys i no volia ser rei perquè ja estava bé amb la vida que portava, però ho va haver d’acceptar perquè si no no hagués pogut viure tranquil mai més. Pel fet de ser rei té l’obligació de responsabilitzar-se de tota la família del rei anterior, fins i tot de la seva mare.

(Fragment del llibre La Kora i el Griot. "Burkina". Sant Celoni: Tushita edicions, 2021, p. 101)