En un tribunal a Sud-àfrica, una senyora negra i fràgil, d’uns setanta anys s’aixecà lentament. Davant d’ella, a l’altra banda de la sala, hi havia uns quants policies blancs, un dels quals, el Senyor van der Broek, li acabaven de dictar la sentència de culpa pels assassinats del marit i el fill d’aquesta senyora.

Ara se sap que fa uns anys el Senyor van der Broek va anar a casa a seva, va agafar el seu fill, li va disparar de prop i va cremar el seu cos en una foguera, mentre ell i els seus companys es divertien allà mateix.

Al cap d’un temps, van der Broek i els seus companys van tornar per emportar-se també el seu marit. Van passar molts mesos sense que ella tingués notícia d’on era. Al cap de dos anys, després de la desaparició del seu marit, van der Broek va tornar per emportar-se la senyora, se la van endur a un riu on ella va veure al seu marit lligat de mans i peus, amb tot el cos colpejat i col·locat a sobre d’un pilot de llenya, mentre la policia regava el cos amb gasolina i li encenia foc. Les darreres paraules que la senyora va escoltar del seu marit, van ser "Pare, perdona’ls".

En el moment que es va fer el judici, quan va entrar la senyora a la Sala de Tribunal per escoltar les confessions del Senyor van der Broek, un membre de la Comissió li preguntà:

—Què vol fer? Com apliquem la justícia a aquest senyor que ha destruït brutalment la seva família?

La senyora, amb calma i confiança, contesta: Desitjo tres coses. Primer vull que em portin al lloc on van cremar el cos del meu marit, perquè pugui recollir les cendres i enterrar-lo com es mereix. El meu segon desig és que el Senyor van der Broek vingui dues vegades al mes a casa meva a passar el dia amb mi, així donar-li tot l’amor que em queda i que el pugui tractar com un fill, ja que no vaig poder compartir l’estimació amb la meva única família. Finalment diu el seu tercer desig: vull que el Senyor van der Broek sàpiga que li dono el meu perdó, perquè Jesús va morir per perdonar-nos, aquest també va ser el desig del meu marit. Llavors, demano un favor, que algú vingui amb mi i em porti a l’altra banda de la sala, per poder prendre el Senyor van der Broek als meus braços, abraçar-lo i fer-li saber que és realment perdonat.

Mentre els assistents del Tribunal van acompanyar a la senyora, el Senyor van der Broek aclaparat pel que acabava d’escoltar va tenir un desmai. La gent de la Sala, amics, família, veïns, tots víctimes de dècades d’opressió i d’injustícia, van començar a cantar amb dolces veus i amb fermesa "Amazing Grace". Cançó del poeta anglès John Newton (1725-1807), que transmet el missatge cristià del perdó i de la redempció, on diu que l’ànima es pot salvar amb la "Gràcia de Déu".

Quan estava escrivint aquest text em vaig assabentar de la mort de Nelson Mandela. Després de sis mesos de lluitar per una infecció pulmonar, el 5 de desembre de 2013 va fer el traspàs. El poble de manera afectuosa l’anomena Madiba, que vol dir “avi venerable” i és en el que s’ha convertit. Sud-àfrica es queda sense referent.

(Fragment del llibre Seguint el rastre de Nelson Mandela. Lleida: Pagès Editors 2015, p.113-114)