Agustí Segarra (Barcelona, 1945) titulat com a Tècnic industrial i doctorat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, ha treballat com a professor universitari i en l'ensenyament privat, i com a editor i gestor cultural.

Fruit dels seus estudis sobre la història del pensament publica diversos treballs històrics sobre l'anarquisme: El pensament anarquista a Catalunya (1976) o Federico Urales y Ricardo Mella, teóricos del anarquismo español (1977), entre altres. Paral·lelament, participa en el moviment de la Nova Cançó i posteriorment s'interessa pel teatre independent fent d'actor i de director.

Inicia la seva trajectòria literària quedant finalista del premi Documenta amb Refugi entre boires (1989), novel·la de caire intimista que tracta del coneixement profund del jo a través de les mancances i frustracions d'una generació condicionada pels convencionalismes de l'època que li ha tocat viure. La seva segona novel·la, La Vall dels Forcats (1992), de rerefons psicoanalític, contraposa un home eminentment urbà amb el medi rural, i conté algunes referències a la novel·la catalana de principis de segle XX. L'any 1998 publica la novel·la El bosc subterrani, un retaule de colors brillants que inclou una reflexió irònica i crítica sobre una societat en la qual homes i dones lluiten per adaptar-se a la convivència d'una manera a vegades còmica, d'altres fatal. El 2005 és guardonat amb el premi Joaquim Amat-Piniella per La ciutat en flames (2006), novel·la històrica que tracta sobre l'ambició humana amb el convuls rerefons de la ciutat de Barcelona entre finals del XIX i l'inici de la dictadura franquista. El 2017 apareix la seva cinquena novel·la, Rendició a la neu.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Documentació i textos: Agustí Segarra.
Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografies © Marc Almodóvar.