Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981). Filòleg i historiador, és considerat el pare de la filologia moderna a les terres valencianes.

És autor d'una vasta obra que comprèn estudis de lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular, centrats en el País Valencià, però també en la resta dels Països Catalans i la península Ibèrica. Publica obres cabdals per a la filologia i literatura catalanes i també per a la formació identitària del País Valencià, com ara La llengua dels valencians (1933), Gramàtica valenciana (1950), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1983), La ciutat de València (1972) i Aproximació a la història de la llengua catalana (1980), entre molts d'altres. Al mateix temps col·labora en el Diccionari català-valencià-balear i en la Història del País Valencià. L'any 1974 és guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Va ser soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Jordi Ferrer Frigola.
Fotografies: Biblioteca Valenciana, arxiu Manuel Sanchis Guarner.