"Sanchis Guarner ho va veure ben clar: calia estudiar a fons els dos caires oposats i complementaris d'allò que creuen i senten els grups comunitaris –el sociocentrisme–d'un poble o d'una comarca: el caire afirmatiu –anomenat criteri d'homologia–, i el caire negatiu –criteri de diferenciació– per tal d'obtenir així la realitat de conjunt del País Valencià d'una manera lúcida i crítica alhora. En definitiva, un dels postulats màxims del mestre al llarg de la seua vida i de la seua obra, que esdevindria diametralment oposat al sentiment de reivindicació pseudo-folklòrica de la tradicional classe dirigent valenciana que aspirava a ser 'distingida' si es feia 'distinta' de l'estament popular, com ens diu el mateix Sanchis dins La llengua dels valencians."

(Lluís Alpera. "Manuel Sanchis Guarner, investigador", Miscel·lània Sanchis Guarner. València: Universitat de València / Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, vol. 1, p. 35, 1992)

* * *

"No és en absolut una afirmació ditiràmbica assegurar la labor de 'militància' investigadora del Prof. Sanchis Guarner. Vull dir la seua tasca ben conscient d'anar omplint aquells buits sobre la història literària dels País Valencià, i per tant la tria autocondicionada d'alguns dels temes d'investigació. En un temps de mancances bàsiques, desproveït el País Valencià d'una nòmina ni que fos precària d'historiadors de literatura, el Prof. Sanchis Guarner hagué d'autoimposar-se uns treballs d'oblit flagrant i improrrogable. Aquesta és la senzilla explicació d'una temàtica tan diversa com la trobada en els seus estudis."

(Vicent Simbor. "Manuel Sanchis Guarner, historiador i crític de la literatura", Miscel·lània Sanchis Guarner. València: Universitat de València / Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, vol. 1, p. 123, 1992)

* * *

"Cal dir que no es pot acusar Sanchis de no ser suficientment explícit quant a la voluntat redreçadora de la llengua i la cultura autòctones: ho fou a la clara en la seua primera obra (1933) i, en anys posteriors, fou ell, amb d'altres autors, qui va fer notar les causes del procés de castellanització de la societat valenciana del segle XVI ençà, o situà les arrels de la posterior dissort de la reivindicació idiomàtica i nacional en l'escanyament del sector progressista de la Renaixença valenciana per part de la colla llorentina jocfloralesca i reaccionària. Clar que el seu eclecticisme professional i un caràcter liberal i conciliador l'allunyaven de tota estridència innecessària. […]

Per temperament i per convicció acadèmica és clar que [Sanchis] havia d'arrenglerar-se amb el sector 'cultista', l'únic que oferia una 'disciplina' i un mètode racional d'acció positiva sobre la realitat degradada. Era un sector minoritari, però amb idees i objectius clars: recuperar els valors culturals valencians, després de segles d'abandó i desídia.

La seua tasca, però, havia d'anar adreçada –i ell ho sabia bé: d'aquí el caràcter divulgatiu de la majoria de la seua obra– a un públic majoritàriament aliè –quan no hostil– a la tasca de les minories cultes. És així com s'explica el seu sempitern bon tacte i l'exquisida elegància a l'hora d'afrontar qüestions tan espinoses per als valencians com l'onomàstica de la seua llengua i els trets fonamentals de la seua cultura.

No d'altra manera cal interpretar el seu 'policentrisme' (caracteritzat encertadament per L. B. Polanco com a 'sociològic' més que estrictament lingüístic) o fins i tot la persistència de les interpretacions que tendien a conformar el dialecte valencià amb uns trets definitoris propis (teoria del substrat mossàrab)."

(Joan Garí. "La ideologia lingüística de Sanchis Guarner", Miscel·lània Joan Fuster. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, vol. 5, p. 374-376, 1992)

* * *

"València i el País Valencià són el denominador comú de l'obra de Sanchis Guarner. A ells ha dedicat gairebé tots els seus esforços, materialitzats en la seua constant defensa de tot el que és autènticament patrimoni nostre: la llengua catalana, les tradicions valencianes, la història, la cultura… Tot un munt admirable de coneixement plasmat en desenes i desenes d'estudis històrics, lingüístics, lexicogràfics, toponímics, literaris o de cultura popular."

(Jaume Pérez Montaner. Miscel·lània Sanchis Guarner. València: Universitat de València / Barcelona: Abadia de Montserrat, vol. 3, p. 24)