Francesc Sales, premi Víctor Català 1981 amb les narracions Les alveolars a la Romània, ha publica a Pòrtic la seva segona novel·la, L'àngel de l'abisme. Sales és un destacat autor de llibres per a joves. És ella (Columna Jove) i El meu amic Pau (Cruïlla), en són les dues darreres mostres. També ha participat en els llibres col·lectius Fer-ne quaranta i Cria fills. Nascut a Barcelona l'any 1947, és professor de llengua catalana i literatura a l'ensenyament mitjà.

—Una qüestió que, darrerament, en aquesta secció hem comentat més d'una vegada: ¿Com us plantegeu la doble carrera d'escriptor per a joves i d'escriptor per a adults?
—La primera diferència és que per a adults no m'ho demanen i per a joves, sí.

—Per a joves sou, doncs, un autor d'encàrrec?
—Ara, sí. En el sentit que et truquen i et demanen coses sense determinar. No em demanen que faci un llibre sobre un tema en concret, això no, tret de quan parlen de fer una segona part d'un llibre. Una altra gran diferència important és que els editors per a joves avicien els autors. Et porten a les escoles. Et sents més acompanyat, més sostingut.

—I pel que fa a la tasca específicament literària, ¿quina és la diferència?
—La literatura per a joves és una literatura dirigida. Penses en el lector. I en la d'adults no penses en el lector. Escrius i ja està.

—Segons la nota de la contracoberta, vau deixar de fer de professor l'any 1989 per dedicar-vos de ple a escriure i a tasques editorials.
—La nota va ser escrita a principi d'any -el llibre va aparèixer abans de l'estiu- i llavors em trobava en excedència. Vaig intentar, durant dos anys, de viure escrivint i fent d'assessor editorial. Però he hagut de tornar a fer de funcionari, per seguretat. Hi ha una crisi al món editorial i els directors literaris o assessors s'han hagut de buscar la vida per altres llocs.

—¿Heu perdut molts diners, en aquests dos anys?
—No, perdre'n, no. He deixat de guanyar-ne. No ha compensat, econòmicament. Si fos solter, podria viure perfectament dels drets d'autor. Tinc uns 25 llibres que es mouen. La majoria donen drets d'autor.

—L'àngel de l'abisme és...
—L'àngel del mal. La novel·la tracta de la mínima diferència que hi ha entre la creació per al bé i la creació per al mal, l'acte creatiu i l'acte destructiu. És molt difícil explicar una novel·la. A veure. És la història d'un pintor de la meva edat que un dia mata la seva dona i es troba que l'acte li ha sortit bé. Arran d'això, es creu una persona situada entre Déu i els homes, un àngel. Aquest és el tema. Això s'articulava a través d'un argument.

—Però, com a professor de literatura, deveu estar acostumat a explicar novel·les.
—Sobretot a interpretar-ne més que no pas a explicar-ne. Davant un text, la feina del professor de literatura consisteix a dir el que vol dir l'autor. I, de totes maneres, sempre és més fàcil explicar les coses dels altres.

—La novel·la ja fa alguns mesos que és a les llibreries. ¿Com ha reaccionat el lector?
—No en tinc ni idea. He vist només una crítica. Deia que era transcendent, en sentit pejoratiu, i que em movia entre Sartre i Camus, que ja no es porta.

—I us hi moveu?
—No. Si hi ha alguna influència és de Dostoievski, el gran mestre de la literatura existencial. Jo em sento més influït per Bernanos i Mauriac que no pas per Sartre i Camus.

—Aquesta soledat d'escriptor per a adults, acostumat a la companyia del lector juvenil, ¿us resulta negativa?
—Sí. A mi, sí, perquè hi ha un aspecte en la creació literària que és el parlar-ne, que no tinc. Tinc la sensació que el que publico es queda en un desert. Surt alguna crítica, es ven més o menys, i res més. Un escriptor que no ha tastat l'escriure per a joves, tant li fa. Però quan has vist una sala plena de quaranta joves que et comenten un llibre, enyores aquest caliu del lector quan escrius a adults.

—Recordeu la primera frase de la vostra novel·la?
—No.

—La llengua que feu servir és sempre la mateixa?
—Sí. No hi poso cap diferència. Adopto un català planer. Considero que no he de demostrar el meu coneixement de la llengua.

—El vostre oncle, Joan Sales, ¿va projectar cap influència sobre vós?
—Sobretot m'ha influït molt la seva capacitat de comunicació. Era un home que narrava molt bé. Directament no m'ha influït, perquè ell era molt gran quan em vaig dedicar a escriure. Però els seus escrits, sí. I també recordo que era un magnífic explicador de contes. Ho feia molt bé. Quan érem petits ens en contava. El seu catolicisme no m'interessava tant, perquè com a convers era una mica exaltat.

—El motor de la novel·la va ser una idea o la voluntat de fer-ne una?
—En aquesta, va ser una imatge. Una imatge explicant a classe el poema de Jordi de Sant Jordi, "Jus lo front port vostra bella semblança", que encapçala la segona part del llibre.

(Lluís Bonada: "La soledat de l'escriptor per a adults, em resulta negativa", El Temps, núm. 440, 23 de novembre del 1992, p. 94)