Francesc Sales també havia treballat molt. En primer lloc, per fer-se ell mateix com a autor i escriptor i per fer-se un nom autònom respecte al de la seva família. En segon lloc, perquè només en aquests darrers anys havia pogut professionalitzar-se com a escriptor, tot i que ja el 1981 havia guanyat el prestigiós premi Víctor Català.
Potser la seva experiència com a docent el va portar a escriure una literatura juvenil no gens mastegada, on els adolescents no eren tractats de forma paternal sinó descrits com a personatges en els quals neixen passions delicades i sovint incontrolables. La literatura juvenil ha assolit, al nostre país, una qualitat altíssima, i en Francesc Sales va aconseguir-hi, amb tot el mereixement, un lloc privilegiat. Estimava la literatura.

(Agustí Pons: "Francesc Sales", Avui, 18 d'abril de 1995, p. 2)

* * *

En Francesc Sales vivia per a la literatura. Conversar amb ell era viatjar al món de les sensacions, de les paraules, de les imatges literàries, de les històries. Va ser aquesta passió que ell sentia per la literatura el que el va dur, a ell, premi Víctor Català de contes per a adults, a decidir de dedicar el gruix de la seva obra als joves. Perquè va adonar-se que era un públic amatent, susceptible a deixar-se amarar de la màgia de les paraules, dels conceptes, de les idees. Va ser per aquesta raó i també perquè va viure envoltat sempre de gent jove, primer de deu germans, després de cinc fills (un de propi i els altres estimant-los com si ho fossin), i entremig els alumnes. Per això la proposta de Xavier Folch, d'editorial Empúries, de crear una col·lecció per a joves el va dur a un terreny que l'apassionaria. La cura en la selecció de títols, les hores i hores dedicades als autors perquè deixessin l'obra rodona, l'interès a llegir obres d'autors estrangers per apropar-los als seus lectors van quallar en L'Odissea, una col·lecció que, a més de la qualitat dels seus títols, la va fer ser pionera en tractar temes considerats difícils, vinculats a l'anomenat realisme crític.
Ell, com a autor, també n'és probablement el més representatiu, d'aquest corrent. Les seves obres per a joves són valentes, directes i, sobretot, són honestes.

(Mercè Company: "Viure per a la literatura", Avui Cultura, 17 d'abril de 1995, p. 1)