Situat gairebé al fons d'un cul-de-sac entre muntanyes, en un turó de mitja alçada enmig d'una petita vall, Biern, l'esperat, es fa visible quan només falta un revolt de la carretera; fins aleshores ha anat amagant-se, tímid, com si volgués impedir el descobriment de la seva presència.

Biern, el desitjat, només existeix quan hi ets. I a fe que el món pot donar les voltes que li vingui de gust, els homes poden fer periòdicament els disbarats que més trobin convenients, tant se val! Biern, l'indiferent, només es mostrarà al darrer revolt de la carretera.

Aleshores sí, aleshores lluirà tal com és i aquell que s'hi arriba podrà abastar-lo d'un cop d'ull.

Si deixa la carretera i agafa el camí del raval entrarà al poble per un carrer costerut, difícil i esquerp que li donarà una benvinguda un pèl malagradosa, aspra, i potser li vindran ganes de deixar-ho córrer, d'oblidar un indret tan inhospitalari i de mirar de trobar recer en algun altre lloc més amable.
Si, aconsellat sàviament o mogut per una brillant intuïció, no deixa la carretera, continuarà encara ben bé mig quilòmetre envoltant-lo i podrà entrar-hi, superats dos boscos de pins, per la seva porta natural, a peu pla, entre dues fileres de plàtans majestuosos i monumentals, anunciadors d'una fresca saludable en els temps de les calors.

Però no són aquests els veritables signes identificadors de Biern. Aquests arbres són enganyosos i no tenen l'entitat del símbol, perquè Biern, modest, no s'agrada de l'espectacularitat. Si n'hi ha, aquesta es troba tancada a les eixides d'algunes cases o, més subtil, en la gràcia d'aquelles portalades de pedra picada.

De seguida aquest hipotètic viatger podrà endinsar-se en el carrer Major que fa una petita costa i, si mira enlaire, ja podrà contemplar de més a la vora el campanar de l'església que presideix, omnipresent, tot el poble.

El carrer Major vertebra Biern en dues meitats, l'una, la que queda a l'esquerra si continuem mirant el campanar de cara, és només un pas que no arriba a la categoria de carrer, anomenat de sempre Rerecases.

La primera casa del poble és cal Groc...

Biern és mentida. És un poble fet amb la matèria dels records i aquests es resisteixen a fer inventaris, no en volen, de precisió, o, si més no, no volen fer-ne gala. Tant se val el detall precís, la constatació.

(Fragment de l'obra Biern. Barcelona: Pòrtic, 1989, p. 15-16)