Joan Ramis i Ramis (Maó, Menorca 1746-1819), escriptor, historiador i jurista, és un dels personatges fonamentals de la cultura menorquina i un autor cabdal per a la literatura catalana del segle XVIII.

Cal destacar, per damunt de tot, la seva producció dramàtica formada per Lucrècia o Roma libre (1769), escrita amb només vint-i-tres anys i considerada l'obra més important del Neoclassicisme literari català, el drama breu Arminda (1771) i la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor (1783). També és autor de nombrosos estudis històrics en castellà, alguns d'ells de gran importància, com ara Antigüedades célticas de la Isla de Menorca (1818) i Historia civil y política de Menorca (1819), entre molts d'altres, i de diversos poemes, en català, castellà i llatí, la majoria inèdits.

Després que la seva obra literària caigués pràcticament en l'oblit, amb la publicació de diversos estudis i edicions crítiques de la seva obra, a finals del segle XX, es reconeix finalment la importància de la seva aportació a la història de la literatura catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Biblioteca pública i Arxiu Històric de Maó. Un especial agraïment a Lluís Mangado Briones.
Imatge de portada: Fotografia del retrat de Joan Ramis, a la casa d'Antoni Mir (1782). Conservat a la Galeria de Menorquins Il·lustres de l'Ajuntament de Maó, © Col·lecció de l'Ajuntament de Maó.