V

Diálogo

Pastoreta agraciada,
tu estimes un que jo sé,
mes son nom jo no et diré
perque es dir-ho no te agrada,
però tothom sab molt bé
que és ell qui et té encativada.

La pastora
Pastor, jo heu conec molt bé
que em vols fer desesperar,
però jo me'n venjaré
i t'ho faré pagar car
fins que del teu mal obrar
satisfeta quedaré.

El pastor
Pastoreta, si tu heu vols
i estàs tan injuriada
fe'm sis o set braverols
cada un de una polsada,
o grossos com a bunyols
fins que estigues assaciada.
Sols que em diguesses voldria
si jo he dit la veritat,
perque el meu cor estaria
així desesperançat,
i un altre amor cercaria
per quedar aconsolat.

La pastora
Pastor, tu ets massa importú,
jo es meus secrets no et diré,
sols vull que sàpies tu
que jamai te estimaré.
Això jo no heu negaré
ni heu amagaré a ningú.

Es pastor qui veu tan clar
sa guiterra mal trempada,
tot atordit va quedar
i en sa boca ben badada;
i amb es cap baix se'n va anar
a buscar animorada.

* * *

VII

Jo no sé lo que teniu
ni en mi lo que trobau
que veig que es cap me mirau
i que sa cara vos riu.

Es cap jo no el tenc més gros
de lo que antes el tenia,
pues tots veuen cada dia
que es mateix capell em pos.

No ha molt que un impertinent,
perque jo un cero mirava,
de mi es reia i burlava;
mirau què casta de gent!

Un altre xerrava i deia
que jo semblava a un bou,
i cert se enganyava prou
pues jo som com una oveia.

Si pensau que jo he tret banyes
crec que vos equivocau,
sinó, veniu i tocau,
no em trobareu tals buranyes.

De cosa que jo no veig
no és just estar-ne agraviat;
i així es riure és escusat
mentres jo xal i galeig.

Voltros me voleu fer creure
que som massa complasent:
així heu diu molta de gent,
voleu doncs que sia de Reure?

Si a casa van cada dia
frares, capellans, mossons,
ells tenen bones raons;
que heu diga sa dona mia.

Lo cert és que sa abundància
en ma cara va augmentant;
cada any me neix un infant
i això no és poca ganància.

No penseu que sia tan ase
que pèrdia es profit que em ve,
tractant-me sa dona bé
i omplint-me de tot sa casa.

Antes no podia viure,
i jo des de aquell instant
que ells en casa van entrant
ja tenc per xalar i riure.

Per mi sempre era mal dia
i feia cara dolenta:
sa dona ara està contenta,
i jo no tindré alegria?

Cert, no té s'ànima bona
ni és homo de caritat
aquell qui està agraviat
de que li estímien sa dona.

Déu que mos estimem vol,
i així no hei ha res a dir,
si jo he volgut concedir
a sa dona aquest consol.

Un temps molts me asseguraven
que era mirat malament
un maridet complasent,
més jo veig que se enganyaven.

Tots es qui a ma casa vénen,
frares, mossons, capellans,
me fan alegries grans,
sols com me'n vaig no em detenen.

Què més, doncs, puc esperar
per quedar jo convençut;
què més que molts ne he sabut
qui volen endevinar?

Mirau doncs tant com voldreu,
que jo no vull desistir,
per més que tingueu què dir,
per més que voltros rigueu.

* * *

XIX

Pastoreta agraciada,
escolta lo que et diré,
tu estàs molt animorada,
faça el cel que sia per bé.

Mes pensa que vui en dia
és un temps molt enganyós,
temps qui promet alegria
i acaba molt dolorós.

Els homos no són iguals,
pastoreta, creu-ho així;
uns són bons, altres són mals,
i tots no van per un fi.

* * *

XX

Diálogo

Fernando
Quan jo, Elvira, te adorava,
quan jo era el teu estimat,
los teus bells uis que mirava
feien ma felicitat.

Elvira
Quan jo, Fernando, et volia
i me amaves igualment,
la gran ditxa que tenia
feia estar mon cor content.

Fernando
La mia sort desgraciada
mon amor me féu deixar,
i una altra animorada
per ma pena heu féu cercar.

Elvira
Ta mudança, ta inconstància
quan mon cor te amava tant,
venceren ma repugnància
i vaig rebre un altre amant.

Fernando
Per mi des de aquell trist dia
tot és pena, tot turment.

Elvira
De mi és fuita la alegria
des de aquell funest moment.

Fernando
Mes, si olvidant ma mudança
me tornasses a estimar?

Elvira
I com puc tenir confiança
quan ja em vas abandonar?

Fernando
Elvira, mon cor heu jura;
ell te diu la veritat.

Elvira
Com vols que estiga segura
d'un cor qui ja me ha enganyat?

Fernando
Tu bé saps que te adorava
més que qualsevol amant.

Elvira
Tu també saps que te amava
i que jo te amava tant.

Fernando
Serà eterna la tendresa,
la constància de mon pit.

Elvira
Si tal és la tua firmesa,
mon cor te estirà rendit.

Los dos
Olvidem, doncs, olvidem
el error que cometíem;
i del amor renovem
los llaços en què vivíem.


(Extrets de Poesies burlesques i amoroses. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 1988)