Josep Palàcios i Martínez neix a Sueca, a la Ribera Baixa, l'any 1938. 

El 1958 guanya el Premi València de literatura-poesia amb l'obra Les quatre estacions, títol que es publicarà l'any 1959. 

Entre el 1962 i el 1963 guanya el premi d'assaig Gaetà Huguet dels Jocs Florals de València i, a Xile, premien uns relats seus que, amb tot, resten inèdits, segurament perquè eren massa breus per arribar al format estàndard de llibre. Durant aquests anys també col·labora a Serra d'Or.

Als anys vuitanta del segle passat, després d'anys de silenci, inicia una estreta col·laboració amb Manuel Boix, amb qui elabora diversos llibres d'artista i volums de bibliofília. Manuel Boix també il·lustra diversos títols de l'autor, com Ocells, miralls, el 1981, i l'obra, també de narrativa, La serp, el riu, el 1986. Aquesta dècada és especialment productiva i rellevant, i guanya, amb el llibre de poemes Devastació, el Premi de la Crítica del País Valencià del 1981. L'any 1984 també apareix el poemari Inventari i, el 1986, Frontissa.

Encara en col·laboració amb Manuel Boix, l'any 1982 publica l'assaig Acròstic. Amb l'obra alfaBet (1989), guanya, el 1990, el premi Crítica Serra d'Or de contes. Aquest és un dels títols de l'autor que ha tingut un reconeixement més ampli. El 1991 és guardonat amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre per Tríptic de Tirant lo Blanc (1990), amb text a partir de la novel·la de J. Martorell i M. J. de Galba, per a una cantata escènica amb música d'Amand Blanquer.

L'obra de Josep Palàcios és rigorosa, hermètica i molt mesurada. D'aquesta manera, després d'un nou període de silenci, no tornarà a publicar cap títol fins a l'any 2009, en què apareix el llarg poema Un nu, de 165 pàgines. 

El 2013, any del seu setanta-cinquè aniversari, apareix, en dos volums, part de la seva obra reunida sota el títol La imatge.

Com a traductor, trasllada al català, en col·laboració amb Joan Fuster, títols d'Albert Camus com El mite de Sísif (1965), L'exili i el regne (1986) o L'home revoltat (1986). També tradueix al castellà textos del mateix Fuster, com Nosotros los valencianos (1967) o Rebeldes y heterodoxos (1972).

Ha tingut cura de l'edició del Tirant lo Blanc que apareix en quatre volums amb gravats de Manuel Boix entre 1978 i 1983. També ha estat curador, juntament amb Antoni Furió, de la reedició de l'Obra completa de Joan Fuster, que es publica en tres volums entre 2002 i 2012.

Josep Palàcios mor a Sueca el 5 d'abril de 2025 a l'edat de vuitanta-set anys.