A Doble identitat, Jordi Ortiz (Barcelona, 1969) ofereix una història d'aventures realistes, dramàtiques, de fet, perquè ambienta l'acció en una zona gairebé deserta de l'Àfrica occidental, a tocar de la frontera entre Libèria i Sierra Leone, terra de guerres i nens soldat.

Un home blanc, François, arriba malferit a un centre d'acollida per a nens soldat. No té memòria. A més d'ell, protagonitzen l'obra el nen Tommy, la doctora catalana Núria, el col·laborador Txema i el capellà Papa. Un ritme elevat, bons diàlegs, conscienciació social i una història d'amor fan la resta.

(Lluís Llort. "Guanyador i finalista dels premis Ciutat d'Olot", El Punt Avui-Cultura, 27 de setembre del 2015)

* * *

Jordi Ortiz ha guanyat la cinquena edició del premi Carlemany per al foment de la lectura dotat amb 10.000 euros i impulsat pel govern d'Andorra, les editorials Columna i Proa i la Fundació Enciclopèdia Catalana. Vorejant els límits (Proa Edicions), que ha estat seleccionada d'entre 26 obres presentades al certamen, està formada per 29 narracions i planteja els possibles futurs de la humanitat.

El jurat del Premi Carlemany està compost, des del 2011, per un consell lector d'escriptors i professors, que fa una primera tria entre tots els originals presentats, i per nou estudiants d'entre catorze i setze anys que escullen l'obra guanyadora d'entre les tres finalistes. "És molt interessant que siguin joves estudiants els que triïn la novel·la que els agrada més per entregar aquest guardó", comenta l'editor de Proa, Josep Lluch.

Fins ara, Jordi Ortiz havia publicat 20 llibres, alguns d'ells de ciència-ficció. Tot i així, l'autor insisteix que Vorejant els límits no és una obra d'aquest gènere, ja que "la ciència-ficció és una projecció del futur que talla amb el present, i no una projecció immediata com ho és aquesta novel·la".

El llibre està dividit en quatre parts: la sociologia, que parla més de les visions de la societat enfocades en un futur; la biologia, que contempla les diverses alternatives biològiques com els aliments sintètics; el ciber, que tracta les relacions dels humans amb els ordinadors, i finalment la metafísica, una part que reflexiona sobre la dimensió de l'univers.

Els 29 contes que conformen la novel·la són breus històries quotidianes que podrien passar en un futur immediat a qualsevol indret de la terra. Un exemple és la breu narració que parla d'una parella que va a l'Orient Mitjà a comprar un nadó al qual acaben tornant perquè el contracte de venda ho permet. "Vorejant els límits és una especulació sobre un futur pròxim fruit d'un observador del present", reflexiona Josep Lluch. "Cada història es pot llegir de manera independent, però la unitat del llibre rau a convidar el lector a reflexionar cap a on anem. Vull que s'aturin un moment per anar més enllà", hi afegeix l'autor.

Si bé és cert que la realitat que es projecta al llibre pot ser molt propera, els joves lectors encara s'hi identifiquen més, ja que estan immersos en els canvis tecnològics. "Els adolescents saben que anem cap a un futur diferent, que passarem de ser menys tecnificats a ser-ho més", diu Jordi Ortiz.

(Carla Gimeno. "Ortiz, premi Carlemany", El Punt Avui, 18 de novembre de 2015)