Miquel dels Sants Oliver (Campanet, Mallorca, 1864 – Barcelona, 1920). Escriptor, periodista, ideòleg i historiador. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.

Amb els seus articles a diversos rotatius de Mallorca, exposa les seves crítiques al centralisme estatal. Reivindica la regeneració de la vida cultural, social i política de l'illa i formula un dels primers discursos polítics de la Renaixença a Mallorca. El 1903 es trasllada a Barcelona, i l'any següent passa a dirigir el Diario de Barcelona. Per tensions polítiques, abandona el periòdic, i entra a treballar a La Vanguardia, que també acaba dirigint. El 1907 és un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Catalans, i el 1917 és elegit president de l'Ateneu Barcelonès.

Publica les novel·les breus L'Hostal de la Bolla (1903) i Illa daurada; La Ciutat de Mallorques (1906), que el revelen com a un dels creadors més notables del moment. La seva poesia, amarada de referents cultes, demostra un permanent interès formal i una gran riquesa de lèxic. Publica un llarg poema narratiu de temàtica històrica, Llegenda de Jaume el navegant (1904), i apareix, el 1906, un sol recull de la seva poesia. Al llarg de la seva vida publica, en castellà, diversos reculls d'articles polítics, on desenvolupa les seves tesis regionalistes. Sobresurten La cosecha periodística (1891), La cuestión regional (1899), Entre dos españas (1906), i Hojas del sábado (1918). També cal destacar la seva obra crítica i historiogràfica, amb títols com Ensayos críticos: la literatura en Mallorca (1903), Catalunya en temps de la Revolució Francesa (1912), El caso Maura (1914) i El fet i la idea de la civilització (1917).

Pòstumament s'editen les seves Obres catalanes (1922), i es reedita la seva obra poètica i narrativa. L'any 1999, l'editorial Lleonard Muntaner inicia la publicació de les seves obres completes.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Imatge del pòrtic: retrat anònim publicat a La Vanguardia el 15 de març de 1974.