Lluís Bertran Nadal i Canudas neix el 10 d’octubre de 1857 a Vic, on estudia, amb resultats brillants, fins als darrers cursos del batxillerat. A partir de 1857 va a Barcelona i estudia diversos anys de Farmàcia sense acabar la carrera. Paral·lelament, es decanta pel món de les lletres i participa en les trobades literàries de la “Font del Desmai” de Folgueroles, on es reuneix amb els components de l’Esbart de Vic encapçalat per Jacint Verdaguer. És amic d’alguns dels personatges de la Renaixença com Narcís Verdaguer Callís, el canonge Jaume Collell, Martí Genís Aguilar i de Mossèn Cinto fins a la seva ruptura amb el bisbe Morgades el 1895.

Comença a treballar al Balneari Blancafort de la Garriga i hi fa d’administrador al llarg de dotze anys. Aquest càrrec li permet entrar en contacte amb personatges ben destacats de la literatura i la política. Un d’ells, client esporàdic del balneari, és Marià Aguiló, una de les personalitats més representatives de la Renaixença. A més de poeta i filòleg, Aguiló és un gran recopilador de cançons i rondalles d’arreu de les terres catalanes que té en Lluís B. Nadal, enamorat de les cançons i balls tradicionals i populars, un dels col·laboradors més eficients. El Balneari és el punt de trobada i recol·lecció del material folklòric aplegat en carpetes per Aguiló i que avui integren una part de l’inventari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

El 1904, Nadal funda i promou la revista La Gazeta Vigatana. També col·labora a La Gazeta Montanyesa i La Veu de Montserrat de Vic i a La Renaixensa i La Ilustració Catalana de Barcelona.

Participa en els Jocs Florals de Barcelona, on obté diversos premis per les seves composicions poètiques. Però és en la novel·la i en les narracions de caire rural on l’autor sobresurt. Des de la novel·la premiada el 1881, Qüestió de nom, fins Margaridoya de 1884, Benet Roure de 1887 a Los milions del farinayre de 1893 i La Nonada de 1904.

És fundador i primer president de la Societat Catalunya Vella i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres. Durant nou anys i fins a la seva mort és professor d’Història de Catalunya i secretari dels Estudis Universitaris Catalans, a més de redactor de la revista d’aquesta institució. Entusiasta de les diverses manifestacions culturals catalanes és membre actiu de l’Orfeó Català, on actua com a secretari.

Col·labora en la redacció d’alguns episodis de la història de Vic i en el tercer volum de l’obra Episcopologio de Vich.

Lluís B. Nadal mor a Barcelona el 20 d’agost de 1913 i al cap d’uns anys apareixen dues antologies de la seva obra poètica i narrativa: Poesies (1917) i Narracions (1915). També és autor d’algunes peces teatrals com La Goja, publicada el 1920.