CARNESTOLTES

Avuy, rondes pel carrer:
avuy a la nit, ballades:
mos fills dexen lo quefer,
mes filles s’han disfreçades.
Tots han sortit ab llestesa...
y, en lo llit de ma viudesa,
comptant les hores pesades,
jo no sé si dormiré,
mentre ells ronden pel carré
y elles ballen disfreçades.

No fent cas de ma paraula,
la feyna han volgut dexà...
lo pa que traurèm a taula
no serà tan bo demà.
Lo mesquí de mon salari
no bastarà al necessari...
mes jo en les hores comptades
del repòs treballaré,
mentre ells ronden pel carré
y elles ballen disfreçades.

Sa mare, que del cel gosa,
los contingué ab sa virtut;
ja l’exemple no’ls fa nosa
y del pare s’han rigut.
Un any no fa que’s moria
y en ells tot es alegría...
En estes hores pesades
jo per ella resaré,
mentres ronden pel carré,
mentres són a les ballades.

Nostres produyts desmerexen
y en lo treball nos matam;
les viandes s’encarexen
y dels tributs nos quexam...
tothom veu la desventura,
tothom plora ab amargura
per la miseria que’ns ve...
¡y en tan crítiques diades
tothom ronda pel carré,
tothom es a les ballades!

 

ROSA ESFULLADA

(Per música)

Aquest dematí
t’he vist a la porta;
primer deuteguart
t’he dat una rosa.

De cent fulles porporines
n’he triada aquesta flor
y n’he tretes les espines
per no darte cap dolor.
Quan al vespre tornava
de mon treball
les cent fulles corrien
per carré avall...

Tu dius que l’ha esfullada
la mà de la maynada;
jo sé que qui bé estima
sol ser més vigilant.

Cent fulles vermelles
tenía la flor,
com ara cent punxes
que’s claven al cor.

(Lluís B. Nadal: Poesies. Barcelona: Il·lustració Catalana, 1917)