Josep Maria Junoy (Barcelona, 1887-1955), crític d'art, poeta avantguardista, eventual editor.

Després d'una infància a la Cerdanya, Junoy viatja a París als setze anys, amb la intenció de fer carrera com a dibuixant. Un any després, i influenciat pels moviments avantguardistes, retorna a Barcelona convertit en crític d'art. Articulista a La Publicidad, on el seu germà polític Emili té influència, o La Veu de Catalunya, l'any 1912 publica Arte & Artistas, llibre de clara inspiració cubista, i el 1917 Troços, fragments de crítica artística d'inspiració avantguardista.

Introductor de la forma del cal·ligrama a Catalunya primer, i de la forma japonesa de l'haiku i l'haikai, l'any 1920 Josep Maria Junoy publica Amour et Paysage, en francès, majoritàriament, i Poemes i cal·ligrames, que inclou el cal·ligrama "Oda a Guynemer", del 1917, considerat per Apollinaire la primera obra d'art de la forma del cal·ligrama.

L'any 1918 l'autor pateix una crisi de fe que el fa replantejar-se diverses qüestions intel·lectuals. El 1927 funda La Nova Revista, amb editorial paral·lela, on edita l'obra de G. K. Chesterton. Perseguit durant la guerra civil per catòlic i represaliat durant la postguerra per catalanista, Josep Maria Junoy es dedica a escriure, des d'aleshores, crítica artística en castellà, sobretot, publicada a diversos mitjans i llibres sobre art espanyol, bàsicament.

Mor a Barcelona l'any 1955.

Pàgina realitzada per: Abel Ramon Vidal per a l'AELC.
Fotografia: Cedida per la família de l'autor a l'editorial a Quaderns Crema. Extreta directament del llibre Obra poética, a cura de Jaume Vallcorba. Barcelona: El Acantilado, 2010.