A partir de l'exposició a les galeries barcelonines de Joan Maragall i de Joan Merli de les col·leccions privades de Josep Barbey i Ferran Benet, Junoy traça un recorregut per l'art català del moment. Dels aiguaforts, puntes seques i litografies d'A. Vila Arrufat als retrats al llapis plom de Ferran Callicó, passant per algunes pintures de Picasso o els paisatge de la Cerdanya de Prudenci Bertrana.

Al text introductori hi apareix el Junoy avantguardista, el crític d'art avançat al seu temps qui, després d'elogiar la iniciativa artística dels galeristes, afirma:

"En el moviment pictòric català d'avui, però, sembla que hi hagi una tendència excessiva a favor de la pastositat amable del color i de l'elegància fàcil de tint, una marcada complaença per la boniquesa, diríem, més que pel caràcter i la bellesa de les coses. No hi manca, tampoc, i això és més greu encara, una certa adulació als gustos i als temes més assequibles."