La veritat de la Vaca Cega és que la Vaca Cega no era cega de veritat.
Recull de contes breus (alguns, fins i tot, mínims) acompanyats de les extraordinàries il·lustracions de Yorgos Konstantinou per oferir una visió plàstica i diferent dels mateixos missatges.
Es tracta de contes calculats, carregats de poesia, al més pur estil de l’autor, que ens passegen per un costumisme proper i reconeixible, malgrat que en algun moment pugui semblar que es perden en l’absurd. Històries que se situen a la intersecció entre la fantasia més estripada i una realitat absolutament humana i descarnada. Retalls de vida aliens que es transformen en miralls quan ens els acostem a la cara, i que ens retornen somriures inconscients, llàgrimes traïdores, petons a l’aire i algunes bufetades ben donades. Crides directes i evidents, o intencionadament encriptades, a reflexions que, si no por, sempre fan mandra. Alenades d’ingenuïtat ignorants de la física més bàsica, que ens enlairen i, de cop, ens abandonen a la força d’una gravetat inevitable.
(Sinopsi)