Enmig d'aquell univers de rialles sinceres i aplaudiments a l'espontaneïtat i gràcia del seu petit de quatre anys recitant el seu primer poema de Nadal, va ser completament imperceptible, però, de sobte, el rostre de la mare es va contreure i el somriure d'orgull que fins aleshores dibuixava va convertir-se en una ganyota de remordiment, en veure com el seu marit s'emocionava amb la desimboltura i simpatia d'aquell fill que era tan diferent d'ell... i que tant s'assemblava al seu pare.

(Del recull La veritat de la Vaca Cega és que la Vaca Cega no era cega de veritat. Barcelona: Témenos Edicions, 2017)