Teatre
LA VIDA: El ble d’un llantió s’acaba apagant ofegat en la seva pròpia cera. La cera que li ha donat cos i forma en Vida, és, al final, la seva mort. De què serveixen, doncs, l’exuberància d’aquests pits, la voluptuositat d’aquestes corbes, el perfum de la meva pell i el foc de la meva mirada? De què serveix caminar, córrer i saltar, si igualment tots arribarem al mateix lloc? Per què perdre una Vida aprenent a viure si només podem morir? Per què veure? Per què escoltar? Per què olorar? Per què llepar i rellepar? Per què tocar si el tacte no es pot conservar?
Per què sentir si la Mort no té memòria?
LA MORT: El ble d’un llantió s’acaba apagant, però en queda la seva cera. La cera que li ha donat cos i forma, ara, forma part d’un altre cos i d’una altra forma, i és, al final, el cos i la forma d’una altra Vida. Tot serveix, tot. Tot s’aprofita. Perquè la Vida dona Vida, i aquests teus pits, les teves corbes, la teva pell i la teva mirada són i donen Vida a la Vida, que és Vida i Vida i Vida, de per Vida, i sempre Vida, malgrat que la Vida vagi passant, de Vida en Vida, deixant Vida al darrere, però sempre amb més Vida al davant.
I caminar és fer camí, i córrer és vèncer la distància, i saltar és desafiar la força de la gravetat. Perquè l'important és el viatge, no el temps que es triga a fer-lo, ni la llargada del trajecte. L'important és el paisatge, agafar-se bé als revolts, prémer les dents quan fa pujada i gaudir de les rectes i les baixades. Per què veure i escoltar i...? Per viure i aprofitar, al màxim, el camí.
La Mort no té memòria, però la Vida dels companys de viatge, sí.
(Fragment de la peça "Agonia" dins Agonia. Málaga: Editorial SeLeer, 2014)
* * *
BARBIE: Però escolta, hi ha una cosa que no la pillo.
NENJESÚS: Només una?
BARBIE (pel Reinegre): Si tu ets de l’Orient, per què ets negre?
REINEGRE: Noia, no ho sé. Jo tampoc ho he entès mai.
NENJESÚS: L’altre.
BARBIE: Perquè... Això de l’Orient és més cap... cap allà... allà de la Xina, no?
REINEGRE: Em sembla que sí.
BARBIE: I si la gent de color... així... més fosca, és de l’Àfrica... com és que véns de la Xina?
REINEGRE: Ai, perquè l’Àfrica és a la Xina... No?
NENJESÚS: Alça aquí! Jo crec que la Michelin us fitxarà per fer la guia.
BARBIE: Doncs a tu, amb aquest rulo, et fitxarà per fer de ninot.
REINEGRE: Molt bé, llest, doncs explica-ho tu si en saps tant.
NENJESÚS (improvisant per sortir del jardinet on s’estan ficant): Doncs perquè, ara, tot és fet a la Xina!
REINEGRE: Tot no. Nosaltres, no!
NENJESÚS: I tant! Les figures del Pessebre, totes. I la Barbie, també.
BARBIE: Jo de la Xina no en tinc ni la petxina!
NENJESÚS: Que no? Ensenya'ns el "made in" i veurem on ets feta.
REINEGRE (amb segones): Això, això, ensenya'ns el "made in".
BARBIE: Jo, a vosaltres, no us he d'ensenyar res. Pervertits! Que sou un parell de pervertits.
NENJESÚS: Va, que ens hem tornat a distreure.
BARBIE: Que els homes sou tots igual, i només teniu el "made in" al cap.
REINEGRE: Però, espera’t, que encara no he entès una cosa.
NENJESÚS: Quina???
REINEGRE: D’on vénen els reis de l’Orient.
NENJESÚS: Però si ho acabem d’explicar!!!
REINEGRE: Però és que jo vull dir els de veritat, no les figuretes del Pessebre. M’entens? El Reinegre que portà els regals, el que és negre, negre de veritat, si és de l’Àfrica i l’Àfrica no és a la Xina, què punyeta hi fa a l’Orient???
NENJESÚS: No m’ho puc creure.
BARBIE: Oh, és que costa de creure.
NENJESÚS: No!!!
REINEGRE: No?
NENJESÚS: No. No costa de creure gens.
REINEGRE: Doncs m’ho hauràs d’explicar millor, perquè, a mi, la geografia no m’ha anat mai gaire bé.
NENJESÚS (contenint-se i fent un esforç per donar sentit a tot aquest despropòsit): A veure, tu ets el Reinegre i si ets negre és perquè ets de l’Àfrica. D’acord?
REINEGRE: Si tu ho dius.
NENJESÚS: Però, com que els reis porteu joguines, i les joguines, com tot, són fetes a la Xina, encara que siguis de l’Àfrica, cada any, abans de Nadal, primer vas a la Xina, on t’hi trobes amb Melcior, que és blanc, i amb Gaspà, que aquest ja em fa dubtar una mica més, carregueu els camells i veniu cap aquí des de l’Orient, encara que vosaltres no sigueu ben bé de l’Orient.
REINEGRE: Ara, ho entenc!
NENJESÚS: Sí?
BARBIE: I jo també!
NENJESÚS: Ja tremolo.
BARBIE: El que vol dir és que tant és d’on siguis o d’on vinguis, on has nascut o què t’ha portat fins aquí, que siguis nen o nena o el color de la teva pell, perquè el que enriqueix la vida és la diversitat, sabent viure diferents, però convivint en igualtat.
NENJESÚS: Ara sí que m’has deixat de pedra.
REINEGRE (emocionat): Doncs a mi m’has fet plorar.
BARBIE: Mireu, potser tinc el cervell de plàstic, però el cor el tinc de veritat.
(De l'obra Una caca de pessebre. Alzira: Bromera, 2019)