Xavier Gonzàlez-Costa neix el 1967 a Berga, i és el fill gran del Pasqual i l’Agnès de les Sardanes, que posen música de cobla i el refilet de la tenora a la banda sonora de la seva infantesa. Es fa gran compaginant l’escola amb l’escoltisme, les sardanes i, també, el teatre; de fet, interpreta durant vint-i-sis Nadals el Garrofa dels Pastorets de Serafí Pitarra, a més de molts altres personatges de l’escena catalana i universal, com a membre de l’Agrupació Teatral La Farsa.

Tanmateix, el fet de ser el primogènit d’una família humil i treballadora, descendent de la immigració andalusa de postguerra, per una banda, i de la de pagès al tèxtil per l’altra, comporta que la gran esperança dels pares és que els fills estudiïn una carrera universitària i, així, aconsegueixin una comoditat que ells no han pogut tenir. De manera que el pragmatisme s’imposa a qualsevol vocació i cursa Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona, les quals li permeten entrar a "la Caixa" (ara CaixaBank), l’entitat financera on treballa durant més de trenta-cinc anys, com a director d’oficina i gerent de Comunicació Interna, entre altres responsabilitats.

Però les vocacions ignorades segueixen latents, de manera que, arribat a la maduresa, comença una activitat literària que el porta a publicar poesia, teatre, literatura infantil i narrativa per a adults, amb l’obtenció de diversos reconeixements i premis.

A més, col·labora en diferents mitjans. Ha escrit articles de viatges a la desapareguda revista Nómadas que, més que un exercici literari, són una extensió de la seva inquietud per descobrir nous mons, que Tintín i Jules Verne li encomanen de petit. De fet, enamorat de l’Àfrica, ha estat en més d’una dotzena de països del continent, on ha cooperat a través de l’organització Viatgers sense Fronteres, que ha presidit durant setze anys, amb la voluntat de millorar-ne l’entorn, les condicions sanitàries i l’accés a l’educació.

Així mateix, ha participat a La vida en solfa de Ràdio Premià de Mar i, actualment, publica relats breus a l’edició territorial del Berguedà de NacióDigital.cat, en una secció pròpia titulada "A la vora del foc", on l’acompanyen els il·lustradors Yorgos Konstantinou i Bet Calderer. Altrament, és lletrista de cançons i espectacles musicals.

Entre altres fites literàries, és l’autor de la lletra original del Cant commemoratiu del 125è aniversari del Futbol Club Barcelona, “L’escut al pit”, després de proclamar-se guanyador del premi literari convocat pel Club i del treball conjunt amb el compositor Carles Cases i els productors Alizzz i Josep Montero. A més, ha estat convidat pel Catalan Institut of America de Nova York per presentar el seu àlbum infantil Dimoni d’Angelet!, i dos dels seus poemaris, Lluny de qualsevol lloc i Ventrilòquia, es poden trobar a la biblioteca de la Universitat de Harvard (Massachusets, EUA).

El 24 de febrer del 2022 coincideix un punt d’inflexió transcendental en la vida de l’autor amb un esdeveniment crític en la història contemporània: la invasió russa a gran escala d’Ucraïna. És un fet que el trasbalsa profundament i que el porta a publicar un dietari poètic titulat Un llençol blanc (Edicions de l’Albí, 2023), prologat pel periodista Manel Alías Tort.

Gonzàlez-Costa forma part de la Junta d’Òmnium Berguedà i del Consell de la Patum de Berga, és un dels autors del programa Lletres a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes i la Generalitat de Catalunya, i participa habitualment en la conceptualització, la direcció i la conducció d’actes públics, presentacions, entrevistes i documents audiovisuals.

És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).