Per mitjà d’aquesta esbojarrada història nadalenca, l’autor fa una paròdia dels models de comportament infantil potenciats per una societat individualista, caòtica i dominada per l’afany consumista. (...) L’obra presenta uns personatges caricaturescos, que segueixen les pautes dels arquetips de la comèdia grega i romana. (...) El que pretén l’autor amb aquest tipus de personatges és que ens resulten tan menyspreables que immediatament el públic se’n vulga distanciar. Així, l’obra ofereix una lliçó moral, una mica a la manera del Conte de Nadal de Dickens: mostrant el que no s’ha de fer. (...) El Nenjesús i el Reinegre són els dos clowns de la funció. (...) S’hi afegeix, més endavant, la Barbie, una nina que (...) representa la superficialitat barroera d’una societat que valora un tipus de bellesa que és de plàstic. (...) Darrere d’aquest repartiment també s’amaga una funció crítica: la Barbie és un personatge que requereix una desmitificació, en tant que representa el model de feminitat que ha imposat una societat totalment masclista. (...) Així, a través de tota mena de càlculs (...) Xavier Gonzàlez-Costa ens presenta una obra dedicada al públic infantil i juvenil, que no s’oblida d’incloure algunes estratègies que permeten que els adults també puguen gaudir del teatre familiar.

(Clàudia Serra: Introducció a l'obra Una caca de pessebre. Alzira: Bromera, 2019)

* * *

El dia 24 de febrer del 2022 havia de ser un dia important en la vida del poeta berguedà, però un fet d’abast universal es va interposar en el que Gonzàlez-Costa havia imaginat: Vladímir Putin acabava de llançar el seu atac contra Ucraïna. Potser va ser la barreja de sentiments (…) el que va engendrar una idea tan atractiva i estimulant com complexa de dur a terme: un diari poètic de la guerra, posant versos cada dia als esdeveniments. I Xavier Gonzàlez-Costa l’ha executat amb molta perícia.

El dia 24 de febrer del 2022, cap a les sis del matí, em va despertar una trucada: "Manel! Ja ha començat!" Tot seguit vaig posar-me en marxa per explicar davant la càmera de TV3 i del micròfon de Catalunya Ràdio, en directe, l’inici de la invasió. Aproximadament en aquell mateix moment, a milers de quilòmetres de distància, Xavier Gonzàlez-Costa començava a explicar el conflicte en vers. El resultat de la meva feina ja és conegut. La del Xavier, en canvi, ha estat molt més íntima, però ara és l’hora de descobrir-la i apreciar-la. Ho mereix ell, per justícia poètica, i ho mereixem nosaltres.

(Manel Alías Tort: Pròleg del poemari Un llençol blanc. Berga: Edicions de l'Albí, 2023)