AMB LA SEQUERA

Quan, irada la sang, a la fi em mori,
excavau una fossana soberga
per enterrar-hi a fons la meva ràbia.
I a mi deixau-me dessecar al sol,
de la sequera extensa solidari.

* * *

VI I LLIBRES

El meu cementeri no té marbre ni xiprer,
no mira a mar llaurada ni a terra oberta.
Però té tombes de roure on es congria el vi
i té nínxols com lleixes on reposen els llibres.

* * *

EXCEPCIÓ

Si he escrit uns quants llibres
no és per deixar-hi el mapa genètic capaç de reproduir-me.
Els he escrit per deslliurar-me de tot quan ja no em pertanyia.
Quan me'n vagi, me n'aniré del tot,
sense deixar de mi res de resistència ni residu.
I si he de fer una excepció, que haurà de ser excepcional,
no restarà als llibres, ni als fulls sargits amb trenta punts de sutura,
ni en els quaderns redossats a l'espiral de ferro,
ni en els enregistraments, ni en els suports informàtics…
restarà l'exempció, potser, als plecs d'un adreç fins que la grogor la desplaci,
o –màxim anhel d'eternitat– als plecs d'aquesta pell que vaig estremir un dia.