Víctor Gayà va néixer a Palma l'any 1952. Començà a fer feina d'Observador de Meteorologia als divuit anys. Es llicencià en Psicologia a la Universitat de Barcelona; especialitzat en psicologia educativa, la seva tesi de llicenciatura portava per títol Categorització i estereotip en un centre d'ensenyament mitjà. Durant quinze anys exercí la psicologia en un conegut col·legi de Palma i després ho feu de manera privada.

L'any 1989 realitzà el programa d'entrevistes Com és qui a Ràdio Calvià, entrevistes que van ser publicades per l'Ajuntament d'aquesta localitat amb el títol Gent entorn a Calvià (1990). L'any 1995 va publicar un llibre irònic sobre la inclinació irreprimible de l'ésser humà a ensenyar els altres sense que aquests altres hagin demanat ser ensenyats; el seu títol, Contra el vici d'ensenyar, va ser finalment substituït pel més comercial Manual per protegir-se de mestres i educadors. El 1997 va publicar la biografia de Jaume Santandreu, el controvertit activista defensor dels marginats, capellà llis i escriptor florit i impertinent, amb el títol de Jaume Santandreu. El sexe del profeta.

El 1998 va començar les seves col·laboracions a distints mitjans com el diari Última Hora, el quadern cultural S'Esclop, la revista Lluc i, posteriorment, el setmanari El Temps, en aquests dos darrers amb crítica literària. Des d'aleshores participa en diversos recitals i publicacions col·lectives com la de l'homenatge a Francesc de Borja Moll (AELC, Gremi d’Editors, 2003).

El seu primer llibre de poemes es va titular Morfologia d'una femme semàntica (1998); en ell la veu poètica estableix una relació eròtica amb la paraula. El 1999 rep el premi Roc Boronat de novel·la per Trenc d'alba, un intens relat en què el narrador vetlla les darreres hores de vida del seu pare i rememora d'una manera crua i afectuosa al mateix temps les seves relacions.

Posteriorment publicà Petit patit país (2000) una visió en vers lliure d'un país –Mallorca i, per extensió, els Països Catalans– que no hauria defensat amb prou decisió la seva identitat com a poble i com a cultura. Durant els anys 2001 i 2002 forma part de la junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. És membre del Consell Social de la Llengua Catalana des de la seva constitució el 2002 fins a la seva paralització pel Govern conservador de les Illes Balears (2003-2007).

El 2002 publica Víctor Fox, una novel·la en la qual el mateix autor es converteix en personatge i confessa que tota l'obra per ell publicada en realitat està escrita per una altra persona.

Organitzats pel Centre de Cultura de la Misericòrdia el 2003 i el 2005 imparteix uns tallers d'escriptura per a estudiants d'ESO, i durant els anys 2005 i 2006, organitzats per la Fundació "la Caixa", en realitza d'altres oberts a tothom, que durant el 2007 es transformen en tallers d'escriptura memorialística per a gent gran.

El 2004 publica Com la sequera, un llibre en què la veu del poeta menysprea el culte a la mort i la fossilització dels morts per centrar-se intensament en la vida. El 2005 és guardonat amb el premi Alexandre Ballester de narrativa amb Cercle enigmàtic, una novel·la fragmentària en què el temps i les situacions semblen fugir de les coordenades reals per endinsar-se en la subjectivitat del desig.

El 2006 és premiat amb el Ciutat de Mollerussa per la novel·la La vida perdurable de Salvador Duran, un relat escrit íntegrament en temps verbals de futur o amb connotacions de futur que, en una mena de contrapunt a Com la sequera, tracta sobre la suposada necessitat de perpetuar-se.

El 2011 publica un nou poemari amb el títol Porta trencada, en el qual reflexiona sobre la llum del fracàs i l'enlluernament de l'èxit.