per sempre no és pas lluny.
per sempre és ara.
el que és lluny és tornar.

(Del llibre Tornar és lluny. Barcelona: Proa, 2013, p. 15)

* * *

el joc de fer-se vell
alguns ja l'hem jugat.
resten poques sorpreses.

de tard en tard,
la possibilitat de cartes noves,
i de noves mentides per jugar-les
en vespres impossibles

les llàgrimes, els jòquers,
els reis, la vanitat.
la resta, els goigs incerts.

la mort té tots els asos.

caldria ser un diable per fer trampes.
i em temo, amics lectors,
que així tampoc.

(Del llibre Tornar és lluny. Barcelona: Proa, 2013, p. 21)

* * *

les mans d'un vell són sàvies
i tenen fam.
són fam.

carícia de fam,
la mà de cap al tard.

(Del llibre Tornar és lluny. Barcelona: Proa, 2013, p. 121)